Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Cassen
Teatre
Cinematografia
Actor i humorista.
Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…
,
Castell de la Prenyanosa (Cervera)
Art romànic
L’antic castell de la Prenyanosa presideix el poble del mateix nom, situat sobre la riba dreta del Sió El lloc és esmentat per primer cop en documentació de Guissona l’any 1024, on consta que la vila de Prinnonosam es trobava inclosa en el terme de Santa Maria de Guissona El primer esment conegut del seu castell data del 1045, any en què Guillem, fill d’Elomar, féu donació a la seva muller Ingilberga i al seu fill Hugó del castell del Llor, amb tots els altres castells continguts dins la seva demarcació territorial, que eren el del Far, Queràs, Tudela i la Prenyanosa Cal suposar, doncs, que…
Josep Joffre
Josep Joffre
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Fill de pagesos, estudià al collegi de Perpinyà i, a partir del 1869, a l’École Polytechnique Participà en la defensa de París el 1870, i després treballà en diverses places fortificades del 1883 al 1885 residí a Montlluís i a Vilafranca de Conflent i anà a les colònies Tonquín, Sudan i Madagascar Fou ascendit a general de brigada el 1902, i a cap d’estat major general de l’exèrcit i vicepresident del consell superior de la guerra el 1911 Quan esclatà la guerra, el 2 d’agost de 1914, acabava un pla de mobilització general i de concentració pla XVII i comandava els exèrcits del Nord i del Nord…
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció…
la Murtra

Vista exterior de Sant Jeroni de la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’…
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…
Castell d’Anguera
Art romànic
Aquest castell, avui desaparegut, es devia trobar al sud-est del terme municipal, al despoblat d’Anguera La primera notícia del lloc d’Anguera es troba en un document datat l’any 1076, en el qual consta que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren a Bonfill Oliba el seu alou situat al comtat de Barcelona, a l’extrem de la Marca, en un lloc solitari, al lloc anomenat Puig d’Anguera Aquest alou els havia pervingut del seu pare, ja difunt La majoria de les afrontacions citades en aquest document són purs topònims geogràfics i només hi apareixen dos termes repoblats…
utilitat
Economia
Qualitat dels béns econòmics que els fa susceptibles, en un cert grau, de satisfer necessitats individuals.
La consideració d’aquesta qualitat com a atribut comú de totes les mercaderies fou presa per diversos economistes, fonamentalment Jevons, Walras i Menger, com a base que permetia la seva homogeneïtzació a l’efecte de determinar les relacions de canvi Això suposà un enfocament radicalment diferent del de la teoria del valor encetada pels economistes clàssics i Marx i sostinguda fins aleshores La teoria econòmica basada en la teoria del valor-utilitat proposà de centrar tota l’anàlisi econòmica entorn del fenomen de l’intercanvi, la qual cosa suposa l’abandó de l’aproximació a la realitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina