Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
consensus fidelium
Religió
Expressió llatina, que significa ‘consens dels fidels’, amb què hom designa el criteri de veritat religiosa consistent a considerar definitiu allò que creu tota la comunitat.
El cristianisme pensa que la totalitat dels fidels, pel fet d’haver rebut l’Esperit, no es pot equivocar quan expressa acord universal en les coses de fe i costums També l’islam reconeix que la comunitat mai no estarà d’acord en l’error, sinó en la veritat, bé que l’abast d’aquest acord popular iǧmā' no tingui sempre una mateixa interpretació
Aḥmad Khān Bahādūr
Història
Política
Erudit i polític indi que entrà al servei de l’administració anglesa.
Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī
Joan I
Història
Emperador bizantí (969-976).
Amant de l’emperadriu Teòfan, conspirà amb ella per assassinar Nicèfor II Focas, que ell havia ajudat a assolir el tron Més tard desterrà Teòfan i es casà amb Teodora, filla de Constantí VII Porfirogèneta Bon diplomàtic, es guanyà el clericat i expulsà els russos de la Bulgària oriental 970, que annexà a l’Imperi Passà a Àsia, on conquerí per a l’islam gairebé tot Palestina
Husayn ibn Manṣūr al-Hallāǧ
Història
Místic musulmà.
Predicà en nombrosos països islàmics 896-908 Establert a Bagdad, tingué un gran nombre d’adeptes Enfrontat amb l’ortodòxia sunnita, que l’acusà de divulgar els secrets de la mística i de prescindir de la necessitat d’intermediaris entre Déu i l’home, fou empresonat i martiritzat És considerat un dels grans místics de l’islam, i la seva tomba encara avui és venerada a Bagdad
califa
Islamisme
Cap suprem de l’islam, que reuneix els poders civil i religiós.
El títol complet és “successor de l’enviat de Déu” ḫalīfa rasūl Allāh , bé que més tard hom hi afegí amīr al-mu'mīnīn Malgrat que en l’ortodòxia islàmica el califa ha d’ésser àrab i curaixita, únic i elegit per la comunitat, aquest títol, de fet hereditari, fou portat sovint per persones que no reuniren les esmentades condicions califat
‘Alī ibn Abī Tālib
Història
Quart califa de l’islam, successor d’Utmān ibn Affān (656-661).
Cosí de Mahoma i casat amb la seva filla Fàtima, fou un dels deixebles més fidels del profeta En pujar al califat 656, hagué d’enfrontar-se amb ‘Ā'iša muller preferida de Mahoma i amb dos companys d’aquest, Ṭalḥa i Zubayr, que foren vençuts a la batalla dita del Camell 565 Aquesta victòria consolidà l’autoritat d’Alí a l’Iraq, però no a les províncies dependents de Mu'awiyya I, governador de Síria, amb el qual lluità Després de la batalla de Siffin 657, Alí acceptà un arbitratge, que tingué lloc a Aḏruḥ, per tal de trobar una solució pacífica El seu exèrcit s’escindí els seus contraris…
paulicià | pauliciana
Cristianisme
Membre d’una secta de l’imperi Bizantí que prengué el nom de sant Pau, o potser de Pau de Samòsata (s III).
Originària de Mananali, Àsia Menor, la primera comunitat s’establí a Armènia s VII Perseguits, alguns passaren a l’islam d’altres, refugiats a Bulgària, es confongueren amb els bogomils bogomilisme La doctrina, fonamentalment dualista, més gnòstica que maniquea, atribueix la creació al déu malvat Negaven també la realitat del cos de Crist docetisme i, com Marció, refusaven tot l’Antic Testament Exerciren influència en els càtars catarisme
Prop d’un centenar de morts en un atac interètnic a Mali
Fonts oficials de Mali informen d’un centenar de morts de l’ètnia dogon en una localitat de la província de Mopti, al centre del país Els assassinats, que no són reivindicats, haurien estat una represàlia de membres de l’ètnia fulani, que mantenen una antiga rivalitat amb els dogon Els darrers anys la presència del terrorisme vinculat a l’islam radical a la regió ha agreujat el conflicte
zāwiya
Islamisme
Un dels noms que reberen els cenobis d’adeptes a una determinada doctrina (ṭarīqa).
Solien ésser construïts al costat de la tomba d’algun personatge venerat per l’islam qubba, i incloïen un lloc d’oració públic, una escola alcorànica, una hostatgeria per a viatgers i obres de beneficència L’època de la màxima esplendor de les zāwiya fou el període mameluc egipci Durant el s XIX tingueren un gran desenvolupament al Magrib, i el 1925 fou dictaminada la seva supressió a Turquia
Abū-l-‘Atāhiya
Literatura
Poeta àrab.
S'establí a Bagdad en temps d’Hārūn al-Rašīd, on, per la seva vida desordenada i les seves activitats polítiques, fou empresonat A la presó féu amistat amb el músic Ibrāhim al-Mawṣulī que posà música a les seves poesies, cosa que contribuí a la seva popularitat A causa de la seva poesia mística el misticisme no era acceptat aleshores encara del tot a l’islam, fou considerat heretge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina