Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
Jaume Pahissa i Campà
Física
Investigador nuclear.
Fill de Jaume Pahissa i Jo El 1937 marxà a l’Argentina, a causa de la Guerra d’Espanya amb la seva família Es doctorà en química a la Universitat de Buenos Aires, el 1955 S'ha especialitzat i dedicat a la investigació de l’energia nuclear dins la Comisión Nacional de Energia Atómica Argentina També ha dut a terme tasques docents universitàries Entregat a la recerca, és membre de les principals organitzacions científiques especialitzades en aquesta matèria Ha publicat notables treballs sobre la seva especialització i hom el considera una autoritat en qüestions nuclears
autisme infantil
Trastorn psicòtic precoç, propi de la primera infantesa, que es manifesta abans dels dos anys i mig, caracteritzat pel retraïment afectiu, polarització de la vida psíquica envers el món interior, ruptura de contacte amb la realitat i desinterès generalitzat cap al món exterior.
L’infant autista es mostra indiferent davant la seva imatge reflectida en el mirall i el món animat, i realitza insistentment gests i jocs esterotipats amb objectes El llenguatge, quan es manifesta, és sempre pertorbat, desproveït d’intenció comunicativa i amb absència del ‘jo’ i del ‘sí’ L’origen d’aquest trastorn pot ésser orgànic possible immaduresa de les neurones, però l’única manifestació clínica que l’acompanya és l’abundor de símptomes psicòtics reactius Descobriments recents, efectuats amb bessons univitellins autistes, intenten establir la base genètica d’aquest trastorn
Anna Freud
Psicologia
Psicoanalista austríaca naturalitzada britànica.
Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965
Josep Pérez Sànchez
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes
micènic
Lingüística i sociolingüística
Llengua en escriptura sil·làbica emprada a Grècia (continent i illa de Creta) entre els s. XV i XII aC.
Resulta de la simplificació del minoic A, llengua fins ara no identificada, i és conservada en diverses tauletes d’argila, trobades a Tebes, a Pilos i a Cnossos, publicades el 1939 per Bennet i desxifrades el 1953 per Ventris i Chadwick El grec en què són escrites és molt arcaic i sembla emparentat amb allò que més tard seran els dialectes arcadi i xipriota Actualment no és acceptada la tesi de Georgiev que veu en el micènic com una mena de koiné feta de trets jònics i eòlics Pel que fa a l’adaptació de la llengua grega a l’escriptura, cal dir que és molt imperfecta les líquides l i r es…
Sant Martí de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…
Assassinat en plena campanya del referèndum sobre el Brexit
La diputada laborista Jo Cox mor assassinada al carrer prop de Leeds després que un home li dispari diversos trets i l’apunyali Cox s’havia pronunciat a favor de la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea durant la campanya del referèndum El presumpte assassí, un home amb antecedents psiquiàtrics, és detingut per la policia Segons testimonis, l’autor dels fets crida durant l’agressió consignes a favor de la Gran Bretanya Immediatament tots els partits suspenen la campanya en senyal de dol El primer ministre, David Cameron, suspèn un viatge previst a Gibraltar
vènet
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes d’Itàlia que, juntament amb els gal·loitàlics i l’istrià, formen els dialectes italians septentrionals.
El vocalisme té una estructura per exemple, manca de ü, ö i una estabilitat de timbre que el separen dels dialectes galloitàlics i l’acosten al toscà, a l’inrevés del consonantisme, que coneix la simplificació de geminades fato ‘fet’, la sonorització i la caiguda d’oclusives sordes i l’assibilació de c, e , i g e , i , amb pas eventual a interdental sielo , gielo ‘cel’ En morfologia, destaca l’ús dels pronoms tònics com a subjecte mi digo ‘jo dic’, i en lèxic, l’ús de certs mots peculiars, com santolo ‘padrí’, scarcela ‘butxaca’, parolaro ‘calderer’
nominatiu
Gramàtica
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te…
subjecte
Filosofia
Ens, tradicionalment concebut com a substància, conscient i principi d’acció (la qual li pot ésser i li és atribuïda), en el qual la realitat esdevé coneguda i, alhora, diferenciada —com a objecte— del propi cognoscent.
Contraposat, doncs, a l' objecte , el subjecte s’identifica eminentment bé que no exclusivament amb l’home i, al llarg de la història de la filosofia, és interpretat —com l’home mateix— diversament Així, hom troba des de l’anomenat subjecte empíric , a què hom refereix les sensacions i impressions cognoscitives, sense dir-ne res, tanmateix, sobre la seva natura, fins al kantià subjecte transcendental , en què són situades les dites condicions a priori de possibilitat de tot coneixement i que Kant identifica amb la raó humana en general, passant àdhuc per l’anomenat subjecte psicològic ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina