Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
tallarol

Tallarol gros
Billy Lindblom (cc-by)
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids.
Els tallarols són de mida petita, entre 12-15 cm, tenen el bec fi, recte, les potes relativament llargues, la cua llarga i rectangular a la punta, les ales llargues fins més enllà de la base de la cua i el plomatge poc vistós i diferent segons el sexe Inclou nombroses espècies, onze de les quals habiten normalment als Països Catalans, on són sedentàries Nien a la vegetació baixa o en arbusts a tocar el sòl El tallarol emmascarat S hortensis , comú en alzinars, horts, conreus de tarongers i oliveres, presenta un típic plomall negre fins a sota els ulls El tallarol…
Els rànids: granotes típiques
Presenten, entre altres característiques, cintura escapular firmisterna, és a dir, fixa, maxillar superior sovint dentat, pupilla horitzontal ellipsoïdal, ulls prominents, pell relativament llisa i potes posteriors molt llargues, amb membrana interdigital normalment molt ben desenvolupada, i molt aptes per al salt i la natació La família és àmpliament distribuïda arreu del món, encara que esdevé molt rara a Amèrica del Sud i a Austràlia A Europa és representada per diverses espècies del gènere Rana Es caracteritza perquè posseeix una llengua lliure, fortament escotada a la vora…
lèmming

Lèmming (Lemmus lemmus)
kgleditsch (CC BY-SA 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 12 cm de llargada, de cap gros, cua rudimentària i cos arrodonit.
L’espècie més comuna, L lemmus , habita a Escandinàvia, als boscs de bedolls i càdecs o a les torberes, on excava galeries i es nodreix d’herbes Pel fet que el nombre de lemmings augmenta enormement, periòdicament han de fer llargues migracions unidireccionals a la recerca d’aliment
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
bràmids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el més conegut dels quals als Països Catalans és la castanyola.
Tenen el cos oval i comprimit lateralment, el cap arrodonit i la boca obliqua La cua és falciforme, i les aletes dorsal i anal són llargues, així com les pectorals, que són punxegudes Viuen a l’Atlàntic, a l’Índic i al Pacífic, així com a la Mediterrània
escriptura bul·làtica
Escriptura i paleografia
Escriptura documental usada a la cancelleria pontifícia del s XV al XIX.
Deriva de la minúscula gòtica italiana, és dreta o inclinada vers l’esquerra, amb trets contrastats gruixuts i prims i abreviatures llargues per tal d’evitar les imitacions S'anà estrafent tant, que calgué acompanyar-la d’una transcripció en lletra normal Lleó XIII la suprimí el 1878
Cançoner popular de Mallorca
Recull de cançons populars mallorquines fet per Rafael Ginard i Bauçà
, ajudat per nombrosos col·laboradors.
Publicat a partir del 1966, amb pròlegs de Francesc de Borja Moll Exclusivament literari i ordenat alfabèticament per temes, conté unes quinze mil cançons curtes i molts centenars de llargues És el cançoner més extens publicat fins ara als Països Catalans i un dels més extensos del món
fletxa

Arquer amb l’arc i la fletxa
CCO
Esports de tir
En el tir amb arc, projectil que hom dispara.
Consisteix en una asta de fusta de bambú o de metall lleuger, punxeguda per un cap i proveïda, en l’altre, de tres plomes que exerceixen una acció equilibradora Les fletxes llargues i primes són usades per al tir de distància, i les curtes i pesants, per al de precisió
cuculiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells caracteritzat pel fet que els seus representants tenen sempre quatre dits, que poden ésser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere.
Tots quatre dits, però, són proveïts d’ungles llargues i fortes La cua és només mitjanament llarga i formada per deu rectrius És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d’altres ocells Comprèn dos subordres el primer agrupa els cucuts, i el segon, els musòfags
arapaima
Ictiologia
Peix clupeïforme de la família dels osteoglòssids, de grans dimensions (pot atènyer 5 m de llargada), amb el cos robust, comprimit lateralment i recobert de grans escates.
Les aletes dorsal i anal són molt llargues i es troben situades prop de la caudal És de color gris, amb reflexos blaus o vermells Té la boca grossa, proveïda de dents tant al paladar com a la llengua Viu en diversos rius d’Amèrica del Sud La seva carn és apreciada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina