Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Viladamat, d’11,73 km 2 , és situat a la plana alluvial de la dreta del Fluvià, pròxim a la costa El territori és accidentat a ponent pels turons, d’escassa elevació, que separen les valls del Fluvià i del Ter Puig Segalar, 179 m El terme és drenat, a més, per diverses rieres, torrents i sèquies afluents del Fluvià, com el Rec Madral, que es forma en part dintre el municipi, a ponent, vora el límit amb Ventalló, i el torrent del Balcar, a llevant, vora el límit amb l’Escala El municipi confronta al N i al NW amb Ventalló, al SW amb Garrigoles, al s amb la…

Situació Vista exterior de l’absis, únic sector de l’edifici que sembla conservar una bona part de l’estructura romànica F Tur L’església parroquial de Sant Joan és a la part més alta del poble de Matajudaica, les cases del qual s’agrupen en un pujol poc enlairat sobre les terres planes drenades pel riu Daró Mapa 296M781 Situació 31TEG037508 Per arribar a Matajudaica cal situar-se al poble de Casavells d’on surt un camí, asfaltat i ben senyalitzat, que hi porta en un recorregut de només 1 km Casavells es troba a la carretera comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres, com ja…

L’orde dels germans de l’almoina dels captius, o mercedaris, va néixer amb un esperit més proper als ideals dels ordes militars que no pas al dels mendicants La historiografia ha acceptat que la seva fundació va tenir lloc a Barcelona el 10 d’agost de 1218, en una cerimònia celebrada a la catedral, en presència del bisbe Berenguer de Palou i els consellers de la ciutat, els quals van proclamar la creació de l’orde de Santa Maria de la Mercè, al capdavant del qual van posar fra Pere Nolasc L’acte va rebre el suport d’un llavors joveníssim Jaume I, que tan sols tenia deu anys En primera…

Jaume Huguet i l’eixir de la dignitat humana Sant Agustí rentant els peus a Crist, representat com a pelegrí El 1463 la confraria de blanquers va signar amb Jaume Huguet el contracte per pintar aquest retaule, destinat a l’altar major del convent de Sant Agustí Vell de Barcelona S’hi veu l’empremta dels ajudants del seu taller ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà El 14 de febrer de 1492, any que la Terra deixaria de ser el que havia estat durant segles, Jaume Huguet va atorgar testament davant el notari de Barcelona Esteve Solei La història no ha estat…

Situació Vista de llevant de la capçalera de l’església amb les dues naus la romànica acabada amb absis semicircular, i la posterior capçada per un absis poligonal ECSA - JL Valls Aquesta església, antiga parròquia de Banyuls, és situada a l’extrem sud-oest del poble de Banyuls de la Marenda, sobre la riba esquerra de la Vallòria, no gaire lluny del pont del ferrocarril Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 43, 8” N - Long 3° 7’ 41,4” E Banyuls de la Marenda és 5 km al sud de Portvendres, travessat per la carretera N-114 PP Història Com Banyuls dels Aspres, aquesta localitat deu el seu nom als…

L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377 ECSA - GSerra La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present collecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’erecció d’un…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…

Situació i presentació Limita amb els municipis de Montferri E, Vila-rodona i Alió N, Puigpelat W i Vilabella S S’estén a la plana de la dreta del Gaià, vers el qual s’escolen les aigües del territori, suaument ondulat La vila de Bràfim és l’únic nucli de població El nom és d’origen aràbic Balari i Jovany, i Coromines el primer fa constar un document del 959, on s’esmenta villa qui vocant ortum Abrahim fins el 1570 és conegut com Abràfim el nom de Bràfim apareix el 1578 La carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, que enllaça al N del terme amb la C-51 de Valls al Vendrell, és la…

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

Situació i presentació El municipi de Cistella té una extensió de 25, 55 km 2 i és situat al NW de l’Alt Empordà, en terrenys accidentats pels darrers contraforts del massís de la Mare de Déu del Mont, que defineixen aquesta zona de la comarca que ha estat anomenada les Garrotxes d’Empordà Al sector oriental del terme, la serra del Coll de Jou 129 m és divisòria amb el municipi de Vilanant al NE, la serra de l’Illa 214 m i el puig de les Forques 240 m limita amb Llers i Terrades El punt més elevat del terme es troba al N, a la serra de Sant Baldiri 480 m, que, amb la serra del Mas Gironella,…