Resultats de la cerca
Es mostren 238 resultats
Molí proper al Mas Trems (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Aspecte de la zona més interior del casal del molí, on antigament hi devia haver moles J Bolòs Molí medieval situat a la riba esquerra de la riera de Navel, a poc més d’un quilòmetre, curs d’aigua amunt, del Molinet de Navel, gairebé sota el mas Trems de Serrateix Aquest molí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,6 — y 44,7 31 TCG 966447 Per anar-hi, venint del Molinet de Navel, cal agafar la pista que mena a Serrateix un cop travessada la riera de Navel, hem de seguir una altra pista forestal, que surt a…
Sepultures properes al Mas Forner (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Damunt dues penyes properes al mas Forner de Serrateix hi ha sengles tombes excavades a la roca Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 98,8 — y 44,2 31 TCG 988442 Aquestes dues tombes són separades l’una de l’altra un centenar de metres s’hi pot arribar des del mas Forner, baixant cap a migjorn uns 500 m o, potser, encara més bé, des del mas Cots, anant, també, uns 500 m vers l’est Totes dues són situades entremig dels camps, damunt d’una codina i d’una roca la més propera al mas Cots…
cristall
Física
Cos format per solidificació, amb els àtoms disposats segons un model repetit periòdicament en les tres dimensions de l’espai.
De fet, no hi ha cap cristall que segueixi aquest model ideal, puix que tots presenten imperfeccions, bé en forma d’àtoms distints als que componen el cristall tipus, bé en forma de buits creats per la desaparició d’alguns àtoms Malgrat això, per a l’estudi de la matèria cristallina hom admet la hipòtesi d’uniformitat total, que permet de simplificar-ne els càlculs a fi d’aconseguir que els resultats s’acostin molt a la realitat, les imperfeccions dels cristalls reals són considerades com a pertorbacions de la situació ideal homogènia Matemàticament el postulat bàsic elemental equival a dir…
El color de les plomes
Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen seduir per la dominància…
espectre ultraviolat
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 9 i 4 × 10- 7 m.
És subdividit en diverses bandes ultraviolat extrem 10 - 9 - 5 × 10 - 8 m, ultraviolat de Lyman 5 × 10 - 8 - 10 - 7 m i ultraviolat de Schuman 1,2 × 10 - 7 - 4 × 10 - 7 m
espectre infraroig
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 8 × 10-⁷ i 10- 3 m.
És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m
espectre de raigs gamma
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 10- 1 3 i 10- 9 m.
espectre
Física
Conjunt de freqüències, longituds d’ona, nombres d’ona o energies, de les components monocromàtiques d’una ona composta.
en quadratura
Astronomia
Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar, les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
Quan un planeta o bé la Lluna és en quadratura amb el Sol, passa pel meridià local a les sis del matí o de la tarda En el primer cas hom diu que el planeta és en quadratura occidental , i en el segon cas que és en quadratura oriental Únicament els planetes superiors poden presentar-se en quadratura amb el Sol
desplaçament cap al vermell

Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina