Resultats de la cerca
Es mostren 9338 resultats
música equatoriana
El danzante és un ritme equatorià, generalment trist i malenconiós. La flauta que actua com a instrument solista és el rondador, una variant pentatònica de la flauta de Pan. X. Pint
© X. Pintanel
Música
Art musical del territori equatorià actual.
La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a…
música ucraïnesa
Música
Art musical conreat a Ucraïna.
S'originà inicialment com a música popular de les tribus eslaves de l’est que s’establiren a Ucraïna La música profana era conreada per músics ambulants o bé adscrits al servei dels nobles Entorn de l’Església ortodoxa sorgí un potent corrent musical al servei de la litúrgia sobretot música vocal l’anomenat cant pla de Kíev adquirí importància i es basà en la influència bizantina i elements del folklore ucraïnès Durant molt de temps emprà una notació pròpia Cap al s XVI es desenvolupà la polifonia, i fou adoptada la notació moderna La polifonia ucraïnesa…
música javanesa
Música
Art musical conreat a l’illa de Java.
És el nucli principal de la música indonèsia i ha influït sobre els costums musicals de les illes properes música balinesa Probablement provinent de la Xina, empra dues escales musicals la pentatònica o slendro i l’heptatònica o pelog La formació orquestral és, com a la resta de l’arxipèlag, el gamelan, i la música va unida sovint a les danses, no tan elaborades com les balineses, i a les representacions teatrals amb persones o amb titelles de fusta o de cuir wajang Modernament hom ha creat a Solo el conservatori Karawitan per a estudis musicals
música turca
Música
Art musical conreat pels diversos pobles turcs.
Hom no coneix res de la primitiva música turca anterior a la conquesta musulmana i a l’arribada dels seljúcides a Anatòlia Teòrics com al-Fārābī i Avicenna s IX-XI estudiaren la música grega i bizantina i l’adaptaren als usos de l’islam Gràcies a ells hom coneix nombrosos instruments antics, com el kanūn instrument de corda, el mizmar mena d’oboè, etc A partir del s XIII, per influència de Safieddin Abdul Mumin, es generalitzà l’ús de l’octava l’escala pentatònica grega, tot i ésser reconeguda com a tradicional, pràcticament desaparegué, que hom dividí primer en 17…
música escocesa
Música
Art musical desenvolupat a Escòcia.
Giraldus Cambrensis, en la Topographia Hibernica ~1190, és el primer a esmentar-la El monestir de Saint Andrews fou el centre de la música polifònica d’altra banda, sorgí una música popular basada en l’instrument més típic del país el bagpipe , variant de la cornamusa Hom no coneix noms de compositors fins al segle XVI al Saint Andrews Psalter 1566 hi ha peces de David Peebles mort ~1579, de Robert Johnson mort ~1560, etc No hi hagué més compositors destacats fins al segle XIX, amb el desvetllament de la música nacional escocesa els principals foren…
música bretona
Música
Art musical desenvolupat al país bretó.
La primera originalitat de la música bretona consisteix en el seu sistema modal Utilitza tretze modes diferents, alguns d’anàlegs als antics modes grecs, bé que no en procedeixen, més els modes major i menor Les melodies vocals antigues, cançons i càntics, ofereixen els exemples més concloents d’aquest sistema Louis Albert Bourgault Ducoudray 1840-1910 féu en aquest camp investigacions decisives La cançó popular, sigui balada històrica, cançó d’amor o de dansa, ha tingut sempre un lloc d’excepció a Bretanya, i s’ha modernitzat amb cantants compositors molt apreciats Cada vegada…
música hongaresa
Música
Art musical conreat a Hongria.
Els hongaresos, en arribar a llur territori actual estaven en possessió d’una rica cultura musical monòdica, en la qual trobem el llegat finoúgric cants funeraris, la influència turca del pentatonisme amb línia melòdica descendent, així com les melodies bizantines i eslaves La monodia basada en la tradició oral s’anà enriquint a conseqüència dels contactes amb els pobles veïns i les cultures populars de l’Occident europeu i també per l’evolució interna la cançonística del s XVII, el “nou estil” de la cançó popular al s XIX, etc Les influències de les diverses èpoques donaren naixement a…
música aragonesa
Música
Art musical desenvolupat a Aragó.
Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…
música irlandesa
Música
Art musical conreat a Irlanda.
La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia…
música sueca
Música
Art musical conreat a Suècia.
Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres compositors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina