Resultats de la cerca
Es mostren 9638 resultats
analfabetisme funcional
Educació
Incapacitat per a utilitzar la lectura i l’escriptura a un nivell bàsic que permeti el desenvolupament normal dins la societat, malgrat haver après a llegir.
Les causes immediates de l’analfabetisme funcional són la deserció o el fracàs escolars, una escolarització insuficient o un entorn poc estimulant, que sovint comporta la manca de pràctica de la lectura i l’escriptura Factors associats són la pobresa i la discriminació, que mantenen amb l’analfabetisme una relació de retroalimentació Les persones que són analfabetes funcionals ho són per a les activitats més necessàries de la vida quotidiana La UNESCO considera funcionalment analfabeta la persona que no pot desenvolupar activitats necessàries per a seguir valent-se de la lectura, l’escriptura…
endavant les atxes!
Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que hom voldria evitar.
mètode de Thomas
Alimentació
Procediment per a estabilitzar la clorofil·la de les verdures i per a mantenir-ne el color verd malgrat ulteriors tractaments, que consisteix a escaldar-les a 77°C.
presència
Electrònica i informàtica
Psicologia
Sensació interna que experimenta un usuari de realitat virtual o realitat augmentada de ser dins l’entorn artificial creat, malgrat trobar-se físicament dins el món real.
la Prenyanosa
Poble
Poble del municipi de Cervera (Segarra), situat en un coster a l’esquerra del Sió.
L’església parroquial és dedicada a sant Miquel El lloc és esmentat ja el 1024 amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d’esdevenir carrer de Cervera Formà municipi independent fins l’any 1972 L’antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d’Oluja, la Cardosa en un enclavament, les caseries de Tudela i Queràs
història de les institucions
Historiografia catalana
Malgrat el detallisme i l’extensió de l’obra d’Alexandre Galí, en 23 volums, Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936 (1980-86), l’anàlisi de les institucions culturals i polítiques catalanes ha continuat essent una assignatura pendent, com ho demostren els estudis publicats amb posterioritat.
Entre aquests treballs cal destacar el d’Albert Balcells, Enric Pujol i Josep Sabater sobre la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent d’autonomia catalana entre el 1914 i el 1923 La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia 1996, que superà de llarg les correctes, però breus, monografies de Joaquim de Camps i Arboix La Mancomunitat de Catalunya 1968, i de Jordi Llorens La Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925 1994 els d’Ismael E Pitarch La Generalitat de Catalunya I Els Governs 1976 i L’estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques 1932-1939 1977 l’obra collectiva…
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Valor monetari establert al final del s XVIII equivalent a una lliura tornesa, malgrat la disminució del valor d’aquesta unitat de compte, i que originà el franc modern.
anovulatori
Farmàcia
Substància utilitzada amb la finalitat d’evitar l’ovulació per motius terapèutics o per a evitar la fecundació malgrat l’eventual presència d’espermatozoides a l’aparell genital femení.
L’anovulatori més conegut, l’anomenada “píndola”, basa la seva acció en el fet que l’administració continuada de progesterona mena a una inhibició de la secreció de gonadotrofines i, com a conseqüència, de l’ovulació En general, la progesterona és administrada amb aquesta finalitat associada a una petita quantitat d’estrogen per tal de mantenir l’equilibri hormonal de l’organisme femení La majoria de productes anovulatoris emprats actualment consisteixen en comprimits que contenen mescles de diverses substàncies —un progestagen i un estrogen en proporcions diferents— que cal prendre per via…
unitat de compte
Economia
Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, així com la relació entre elles, i que esdevé una característica essencial en el diner, per la qual hom pot establir una identitat entre unitat de compte i unitat monetària.
Malgrat aquesta identitat, existeixen altres unitats de compte, com ara l’enter equivalent a la centèsima part del valor d’una acció o una obligació, que té la finalitat d’establir el valor d’aquests títols en els mercats borsaris, o les unitats clearing , que, malgrat la referència al valor d’un mitjà de pagament internacional, no són en cap moment diner
comunitat de llengua
Lingüística i sociolingüística
Grup social els membres del qual tenen consciència d’usar el mateix sistema lingüístic.
En ésser-hi reflectida l’actitud dels parlants envers llur llengua aquesta noció recorre, doncs, a criteris extralingüístics Així, hi ha comunitat de llengua en el cas del xinès malgrat les diferències estructurals entre els diferents parlars i no n'hi ha en el cas de l’escandinau malgrat la gran afinitat existent entre les llengües escandinaves danès, noruec, suec