Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
uranoscòpids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes de dimensions mitjanes, amb el cap gros i cúbic, la boca tallada obliquament i oberta, per tant, cap amunt, els ulls totalment dorsals, amb dues aletes dorsals pelvianes en posició jugular i la caudal no escotada, l’opercle proveït de fortes i agudes espines, que comuniquen amb glàndules verinoses capaces de produir doloroses ferides —àdhuc la mort a l’home—, i òrgans elèctrics darrere els ulls, que poden emetre descàrregues de fins a 50 volts.
Inclou pocs gèneres, amb 25 espècies, entre les quals destaquen Astrocopus i Uranoscopus , de les mars tropicals o temperades i de vida bentònica L’espècie Uscaber , la rata, és comuna a aigües marines dels Països Catalans
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
globigerina
Protistologia
Gènere de protozous de l’ordre dels foraminífers de la família dels globigerínids, de forma globosa, amb una closca calcària constituïda per lòculs esfèrics distribuïts en espiral irregular.
Aquest gènere comprèn nombroses espècies planctòniques, moltes fòssils, la més corrent de les quals és la G bulloides , que habita a totes les mars Les closques de les globigerines formen part de diferents menes de fang abissal
fungia
Zoologia
Gènere d’antozous hexacoral·laris de l’ordre dels madreporaris, de la família dels fúngids, que inclou pòlips solitaris que atenyen fins a 25 cm de llarg; són de poca alçada i de forma discoide.
El nombre de septes és molt gran, i el fet que tots convergeixin cap al centre fa que el pòlip, mirat per sobre, s’assembli a la cara inferior d’un bolet Habita a les mars càlides
salpa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes, ben marcades, que li recorren longitudinalment els flancs.
Habita als fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues, fins als 70 m de fondària És essencialment herbívor, bé que ocasionalment consumeix petits crustacis Es distribueix per l’Atlàntic oriental i les mars Mediterrània, Adriàtica i Negra
mixinoïdeus
Ictiologia
Ordre de vertebrats de la classe dels ciclòstoms, constituït per animals marins d’aspecte vermiforme, amb 5-15 sacs branquials, una sola aleta (caudal), dos parells de tentacles envoltant la boca i una sèrie de glàndules mucoses laterals de disposició metamèrica.
Els ulls són atrofiats S'alimenten de peixos morts o malalts s’introdueixen a llur interior i els devoren completament Habiten el fons de les mars fredes i temperades, sovint soterrats al fang Són rars a la Mediterrània
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
palau del Trocadéro
Palau
Edifici construït a París, damunt el turó de Chaillot, per Davioud i Bourdais en ocasió de l’Exposició Universal del 1878 i que el 1937 fou substituït pel palau de Chaillot.
El nom de Trocadéro és perpetuat a la plaça on hi ha el palau de Chaillot, que, oberta en una gran terrassa, domina la vista damunt els jardins que baixen cap al Sena, la torre Eiffel i el Champ de Mars
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades