Resultats de la cerca
Es mostren 772 resultats
insecte bastó
Entomologia
Nom donat a insectes de diversos gèneres i famílies de l’ordre dels queleutòpters, amb el cos àpter, molt prim i allargat, i que presenta homocromia.
Essencialment nocturns, resten completament immòbils durant el dia Els mascles són més petits que les femelles Tenen un règim herbívor N'hi ha nombroses espècies, que habiten a les regions tropicals i subtropicals Els gèneres Bacillus, Leptynia, Epibacillus i Cloropis habiten a les regions seques i càlides dels Països Catalans
basilisc
basilisc 4
© Fototeca.cat
Herpetologia
Gènere de rèptils saures, de la família dels iguànids, que atenyen uns 80 cm de llargada, de colors variables, bruns o verdosos.
Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua
agama
Zoologia
Gènere de saures de la família dels agàmids, que comprèn individus de cos robust i extremitats llargues, de colors molt vius, vermells, grocs i blaus.
L’espècie A colonorum , de l’Àfrica occidental, mesura uns 40 cm, presenta dimorfisme sexual acusat, canvis de color, i els mascles són polígams L’espècia A stellis , que es desplaça molt ràpidament, és pròpia de Grècia, l’Àsia Menor i Egipte, és fàcil trobar-la a les zones on hi ha runes
comtat de Sinarques
Història
Títol senyorial concedit el 1597 a Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponç, vescomte de Xelva i senyor de Sinarques.
Després d’un plet, originat el 1655 a la mort sense fills mascles del tercer comte, passà a una altra línia dels Lladró, i, a l’extinció d’aquesta 1670, passà als Sabata de Calataiud, comtes de Real i després als Azlor de Aragón, ducs de Vilafermosa i als Silva, ducs de Miranda
Oceà
Mitologia
Divinitat grega.
Fill —segons Hesíode— d’Urà el Cel i de Gea la Terra, fou el primogènit dels Titans Amb la seva germana Tetis engendraren totes les aigües del món Els fills mascles foren els rius, i les noies les deus i les fonts L’art antiga el representà com un vell barbut amb banyes
fregata
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels pelicaniformes de la família dels fregàtids, que poden arribar a atènyer 1 m de longitud i 2,50 m d’envergadura.
El plomatge és poc conspicu, la cua és llarga i notablement forcada i són molt bons voladors Els mascles presenten una dilatació policroma i inflable a la gola Els quatre dits dels peus són units per una membrana feble que no els permet d’emprar-los com a rems Habiten a les costes de l’Amèrica tropical
La sargantana pallaresa
Àrea de distribució de la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi als Països Catalans Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies…
Pinsà comú
Àrea de nidificació del pinsà comú Fringilla coelebs als Països Catalans Maber, original dels autors La nostra població sedentària de pinsans es veu reforçada cada any per una importantíssima població hivernal procedent del NE d’Europa, de forma que llavors passa a ser un dels ocells més importants en efectius del nostre país Aquests hivernants, que apareixen en diferents onades des del final de setembre o començament de novembre, amb una màxima de la segona desena d’octubre fins al final de novembre, semblen retornar any rere any a la mateixa zona Aquests hivernants se’ls pot trobar fins…
princesa
Filla gran i hereva d’un rei que manca de fills mascles.
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina