Àrea de distribució de la sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) als Països Catalans. Estudis recents han comptat uns 20-25 exemplars per hectàrea als principals nuclis de població de l’espècie.
IDEM, a partir de dades dels autors.
La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és una espècie petita que fa poc més de 5 cm de llargada corporal, tot i que s’han observat adults de fins a 6,5 cm de longitud. Les femelles són lleugerament més grans que els mascles. La coloració dorsal dels exemplars adults és beix o olivàcia, amb dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses i nombroses taques fosques repartides pel cap, el dors i els flancs, més abundants en els mascles de més edat. El ventre, de color groc intens, també és força pigallat, especialment en els mascles. Els exemplars joves són, en general, menys pigmentats, amb el dors de color uniforme i la cua verda.
La sargantana pallaresa, que és un endemisme pirinenc, és el rèptil de distribució més restringida de Catalunya. Només s’ha localitzat a l’extrem nord de la comarca del Pallars Sobirà, a la zona francesa que queda al sud de l’Arieja i al nord-est d’Andorra. Concretament, es localitza en tres nuclis muntanyosos adjacents dels Pirineus: el Mont-roig, la pica d’Estats i el sistema coma Pedrosa-coma Tristaina-Serrera. En aquesta àrea de distribució, la sargantana pallaresa ocupa zones de gran altitud, entre els 2.100 i els 2.900 m, on es localitza, fonamentalment, en tarteres i rocams de pendents moderats, ben orientats i assolellats, molt sovint situats en circs glacials.
La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) es va separar de les seves germanes properes, la sargantana aranesa (I. aranica) i la sargantana pirinenca (I. bonnali), fa uns dos milions d’anys.
Joan Manel Roig
Es tracta d’una sargantana exclusivament entomòfaga, amb una dieta molt variada, que inclou espècies d’artròpodes de 14 ordres diferents, bé que consumeix preferentment formigues, coleòpters, heteròpters i dípters. També s’ha comprovat que pot desenvolupar un comportament caníbal. Els costums de la sargantana pallaresa estan molt determinats per les condicions ambientals dels indrets on viu, amb un període d’activitat anual de quatre mesos. Les còpules comencen cap a mitjan maig o principi de juny, i les femelles dipositen els ous aproximadament un mes després, en funció del moment en què es fon la neu. Només poden fer una posta cada any, que pot ser d’1 a 4 ous, bé que generalment és de 2 o 3. La incubació d’aquests ous s’allarga poc més d’un mes, i els juvenils es poden veure des del final d’agost a la tardor, fins que el descens de les temperatures i el retorn de la neu els obliga a finalitzar el període d’activitat i a entrar en hibernació. Els mascles de la sargantana pallaresa assoleixen la maduresa sexual a quatre anys d’edat, mentre que les femelles l’assoleixen a cinc anys. L’observació i el recompte dels anells de creixement del fèmur ha permès comprovar l’existència d’exemplars que han viscut fins a 17 anys.
En tractar-se d’una sargantana amb una àrea de distribució molt restringida (menys de 500 km2) i, a més, fragmentada, tots els catàlegs la consideren una espècie amenaçada: la UICN li atorga la categoria d’espècie en perill, tant a nivell mundial com a l’Estat espanyol, mentre que al Catálogo nacional de especies amenazadas és considerada en perill d’extinció. Les amenaces que planen sobre aquesta espècie són la captura il·legal i la destrucció dels seus hàbitats naturals a causa de les activitats humanes relacionades amb les estacions d’esquí, les explotacions hidroelèctriques, la construcció i la freqüentació humana de les pistes i els refugis d’alta muntanya.