Resultats de la cerca

La superfície actual de l’albufera de València —menys de 3 000 ha— és el resultat de la fortíssima reducció que ha experimentat durant els dos darrers segles per l’aterrament de les seves vores i la transformació en arrossars Ramon Dolç L’albufera de València 111, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Si hi ha un espai natural que hagi estat l’impulsor del conservacionisme al País Valencià, aquest és sens dubte l’albufera de València Situada a 4 km d’aquesta ciutat, l’albufera representa, junt amb la devesa del Saler, un dels entorns paisatgístics de major…

Les congregacions marianes sorgiren el 1560, al Collegi Romà dels jesuïtes, i foren erigides canònicament el 1584 per Gregori XIII Fins a la supressió de la Companyia de Jesús 1773, eren associacions masculines, radicades en cases de l’orde, i esdevingueren un important instrument de la Contrareforma Als Països Catalans, la primera congregació fou fundada per Bernat Crespí, vers l’any 1571, a Palma Mallorca, i seguí la de l’església de Betlem de Barcelona 1590 i la de Gandia 1599 Durant la supressió dels jesuïtes, moltes congregacions passaren a la jurisdicció episcopal, cosa que provocà,…

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…

Els tipus biològics La composició de qualsevol comunitat concreta de plantes desertícoles normalment inclou un nombre d’espècies força reduït En una àrea de 100 m 2 , és difícil trobar-hi més enllà de 8 o 10 espècies, mentre que a les estepes, als aiguamolls o als boscos de fulla caduca, de regions properes, s’hi troben fàcilment desenes d’espècies Hi ha comunitats halòfites de desert fred que no passen de dues o tres espècies, en superfícies de considerable extensió En els salobrars de cirialera herbàcia Salicornia europaea , per exemple, ben habitual als deserts eurasiàtics, és molt…

Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental

Els anys vuitanta i noranta del segle XIV conduirien a poc a poc a una profunda renovació de les formes que havien dominat el panorama artístic al llarg de la centúria Tanmateix, la transformació que es va viure en aquest final de segle i que suposà la irradiació d’un estil d’abast europeu anomenat gòtic internacional, va recolzar constantment sobre les bases pictòriques fornides en l’etapa prèvia pel món italià La conquesta de noves ficcions espacials fou sovint un dels eixos que caracteritzà les noves propostes del 1400 Els millors representants del moment interpretaren i enverinaren les…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a “Revista de Poesia”, La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, “Ariel” Tingué cura d’una antologia poètica de Carles Riba 1938 i prologà els volums Obra…

En el decurs de la dècada dels anys seixanta del segle XIV sorgí a Europa una nova variant dins l’art gòtic que es coneix amb el nom d’estil internacional per l’homogeneïtat i la proximitat de l’art produït als principals focus artístics europeus Es tracta d’un art de tipus aristocràtic que neix amb la voluntat d’evidenciar el poder de les corts que s’originaren arran de la mort del rei de França Joan II el Bo † 1364, principalment les de Berry, Anjou i Borgonya, les quals havien de competir amb les de França i Anglaterra La Corona d’Aragó s’integrà dins aquesta xarxa amb el prometatge del…

Ja el 1859 Marià Aguiló havia organitzat un certamen literari, on foren premiats Víctor Balaguer, Teodor Llorente i Vicent WQuerol Bilingües des del principi —d’acord amb la trajectòria política i cultural de l’entitat organitzadora—, esdevingueren molt aviat un acte social, únic signe d’activitat de Lo Rat Penat Entre els mantenidors cal citar Fèlix Pizcueta 1879, Víctor Balaguer 1880, Ciril Amorós 1888, Francesc Pi i Margall 1891, representat per VBlasco i Ibáñez, Lluís Cebrian i Mezquita 1892, Joan Alcover 1900, Josep Sanchis i Sivera 1902, Teodor Llorente 1905, Rafael Altamira 1912,…

Componen aquesta família que molts autors inclouen en la de les lorantàcies unes 400 espècies, la majoria d’elles intertropicals Es tracta gairebé sempre de mates o d’arbusts hemiparàsits que es desenvolupen, a diferència de les santalàcies, sobre les branques dels arbres, a les quals es fixen mitjançant discos adhesius i haustoris Són de ramificació simpòdica, sovint dicasial, i fan fulles oposades, enteres i molts cops coriàcies Quant a les flors, poden ser unisexuals o hermafrodites i contenen en general de quatre a sis tèpals poc vistosos —alguns cops en dos verticils— sobre els quals es…