Resultats de la cerca

El seu estudi fotogràfic Elvira de Munic 1896-98, destruït ha estat considerat com una de les peces principals del Modernisme a Alemanya Unes altres obres seves foren el Sanatorium Föhr 1901 i el Bundestheater 1901 de Berlín Com a moblista seguí Obrist amb menys subtilitat Fou director de l’acadèmia de Breslau

Estudià a Madrid, on treballà amb Francisco Jareño Alarcón director de l’escola d’arquitectura, que influí sobre seu, dins la línia d’un constructivisme racionalista i historicista, patent en l’escorxador municipal de València 1902, la seva millor obra Practicà també un Modernisme de tipus francès molt acceptable Hotel Reina Victòria

El Modernisme a Catalunya no és un fet exclusivament barceloní Els grans arquitectes modernistes van deixar una part important de la seva producció fora de Barcelona Antoni Gaudí, per exemple, a Santa Coloma de Cervelló Lluís Domènech i Montaner a Reus i Canet de Mar Josep Puig i Cadafalch a Mataró i Argentona Enric Sagnier a Montserrat Joan Rubió i Bellver, també a Santa Coloma de Cervelló, Reus, Ripoll o Raïmat D’altres van connectar la seva obra a localitats concretes i, en readaptar les formes del Modernisme a uns usos i tipologies arquitectòniques determinades es van produir com a…

El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

Titulat el 1879, fou arquitecte municipal de Sitges i Tortosa, abans d’ésser-ho de Manila Filipines el 1892, on ocupà també càrrecs culturals Junta del Museu-Biblioteca de Manila, Exposició Regional a Manila, 1894 La seva obra cabdal fou la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre—, a Barcelona 1910, d’un Modernisme tardà

Amb la introducció del cristianisme, s’imposà l’estil anomenat irlandès, format, segons alguns historiadors, entre els pictes del nord-est d’Escòcia Aquest estil afegia, als motius celtes autòctons, basats en el decorativisme abstracte, els coptes arribats per via marítima les obres més importants d’aquest moment són la creu de Ruthwell s VII i l' evangeliari de Lindisfarne 687-721, al British Museum Londres La brillantor i artificiositat decorativa de l’art cèltic serà una de les constants de l’art escocès, bé que a partir del s XVI pesaran sobretot el moralisme i l’austeritat imposats pel…

Vida i obra El 1892 publicà els primers assaigs a L’Avenç i, l’any següent, fou ja el principal animador de la revista Situat entre l’anarquisme intellectual de la fi de segle, influït sobretot per Nietzsche i Ibsen, i les actituds dels ateneus obrers individualista, autor d’articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters del modernisme al darrer decenni del segle XIX S’exilià el 1897 i, establert a París, la seva influència minvà, malgrat els escàndols que provocaren les seves conferències a l’Ateneu Barcelonès Des del 1898 collaborà a…

El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient

Fou una de les grans figures culturals del liberalisme de la fi del s XIX Iniciat com a poeta romàntic, fou més tard un dels introductors continentals del parnassianisme i s’adscriví al Modernisme Són obres seves La batalla 1894, Bajo-relieves 1895, Las galeras de oro 1901, Atlántida conquistada 1906, Las ánforas y las urnas 1923, etc