Resultats de la cerca

Començà els anys vuitanta actuant en papers secundaris de produccions amb les quals es feu un nom en el cinema francès com a intèrpret de personatges seductors i complexos, especialment a partir de Comment je me suis disputé ma vie sexuelle 1996, d’A Despléchine, amb el qual guanyà un premi César a l’actor revelació Consolidà la seva carrera amb, entre d’altres, Fin août, début septembre 1998, d’O Assayas Alice et Martin 1998, d’A Téchiné Trois ponts sur la rivière 1999, de J-C Biette L’affaire Marcorelle 2000, de S Le Péron Rois et reine 2004, premi César al millor actor, d’A Déspléchine Le…

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid 1958, fou catedràtic de bioquímica 1963-73 i rector 1968-72 de la Universitat de Granada Sotssecretari d’educació i ciència 1974-75 i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87 Cofundador 1974 i director 1974-78 del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa Diputat d’UCD per Granada 1977, en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89 Aquest mateix any fou elegit director general de la…

Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb el qual…

Fou oficial de la marina fins el 1956 Interessat en la recerca submarina, el 1943 inventà i patentà l’escafandre autònom anomenat Aqualung , que li permeté finançar els seus projectes Ideà també un submergible biplaça i un dispositiu per a filmar sota l’aigua A bord del vaixell oceanogràfic Calypso , des del 1950 explorà i estudià els oceans i dirigí nombroses campanyes científiques, tecnològiques i cinematogràfiques Dirigí més d’un centenar de documentals cinematogràfics submarins, el primer dels quals, Le monde du silence 1955, en collaboració amb el realitzador L Malle, li…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en ballon,…

Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…

Semblantment a la Revista Histórica Latina i a altres revistes publicades seguint els corrents llatinistes nascuts de la desfeta francesa del 1871, circumscrivia el seu objecte d’estudi a la Península i a Amèrica malgrat tot, el nombre de collaboradors originaris d’Alemanya fou força significatiu en el primer període 1895-98 El 1898, la direcció passà a ser compartida entre Altamira i Antoni Elias i de Molins En aquesta segona etapa el pes pres per les aportacions catalanes, tant pel que fa als autors com per la temàtica dels articles, fou determinant D’altra banda, i també a imatge de la…

Format a escoles occidentals de Jerusalem i el Caire, es llicencià en literatura a la Universitat de Princeton 1957, i es doctorà a la de Harvard 1964 Professor de la Universitat de Columbia, des del 1963, en fou catedràtic d’anglès i literatura comparada des del 1992 Especialista en teoria literària, en temes àrabs i de Palestina, fou editor de la revista Arab Studies Quarterly Presidí el consell de l’Institute of Arab Studies, i fou membre del Consell Nacional de Palestina També pertangué al Council on Foreign Relations Nova York, al PEN Club i a l’American Academy of Arts and Sciences La…

Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…

Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una tesi de tercer…