Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Els odontocets zífids: balenes amb bec
La família dels zífids reuneix una sèrie d’espècies de dimensions mitjanes que es caracteritzen pel seu morro ben desenvolupat, pels dos petits solcs de sota de la gola que convergeixen anteriorment, perquè l’aleta dorsal és situada més a prop de la cua del que és normal en la resta dels cetacis i per una aleta caudal sense fenedura que separi els lòbuls o, fins i tot, amb un petit àpex entre ells Els zífids només tenen dues dents funcionals, situades a la mandíbula Aquest grup és el menys conegut de tots els cetacis, tot i que es tracta d’animals que tenen sovint una distribució…
Els cetacis: balenes i dofins
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors próxim als ungulats Aquests mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets , es van extingir, probablement, a finals de l’Eocè o a principis de l’Oligocè En canvi, un o més tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, peró independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals Avui en dia, aquest procès evolutiu no és encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de…
morral
Sarró que hom penja al morro dels cavalls, ases, etc, per donar-los menjar.
serra de Bèrnia
Serra
Alineació subbètica quasi litoral, entre la Marina Baixa i la Marina Alta.
Té una longitud de prop de 9 km entre el riu d’Algar 7 km des del coll de Bèrnia , depressió de 827 m alt, per on passa el camí de Callosa d’en Sarrià a Xaló, que la uneix a la serra del Ferrer i el barranc del Mascarat, tall de gairebé 300 m de profunditat, dellà el qual segueix amb la mateixa disposició oest-nord-oest — est-sud-est la serra i el morro del Toix 337 m fins a la mar Culmina al puig de Bèrnia 1 128 m La serra és constituïda per un afuat anticlinal de base oligocènica que suporta, al flanc meridional, una massa correguda cretacicoeocènica, tot complicat per falles entrecreuades…
Francesc Prat i Puig
Arqueologia
Arqueòleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en arqueologia i fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera fou també professor de l’Escola d’Estiu d’aquesta universitat Com a arqueòleg, féu el seu primer treball per a l’ajuntament de Pineda de Mar, un estudi de l’aqüeducte romà posteriorment, en publicà el llibre El acueducto romano de Pineda Dedicat a la política, fou militant d’Esquerra Republicana de Catalunya Participà com a voluntari en la Guerra Civil, amb el grau de tinent Exiliat a França, residí en un camp de concentració, on descobrí un poblat iber en els seus terrenys i…
La vaca cega

La vaca cega, manuscrit de Joan Maragall
Poema de Joan Maragall publicat a Poesies (1895).
Desenvolupament enciclopèdic És un dels més coneguts i populars Amb una gran contenció descriptiva explica els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses Ripollès Gairebé la personifica, i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat, bastit en un clima d’elements morals i lírics Ha estat repetidament traduïda al castellà, primer per Unamuno Poema de La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola És cega D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un…
Portocristo
Portocristo
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Manacor (Mallorca), situat a la riba septentrional de la cala o port de Manacor, via sinuosa i profunda, a la desembocadura del torrent de Cap des Toll, que en època romana (hom ha trobat restes d’un antic moll) arribava gairebé 1 km i mig més endins.
A la vora septentrional de la bocana hi ha les restes de l’antiga basílica de sa Carroja, testimoni de la importància del port en època romana, l’anomenada del qual encara es mantenia al s XIII El 1580 fou bastida la torre de cala Manacor a la vora meridional de la bocana, més enllà del morro de sa Carabassa, on el 1957 fou installat un far però el lloc continuà despoblat fins al darrer quart del s XIX El 1882 s’hi establí la primera família de pescadors, el moll fou construït en 1935-36 i el pòsit fou fundat el 1942 actualment hi ha una discreta activitat pesquera i unes petites drassanes La…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a…
Fundació Emili Darder
Fundació cultural creada a Palma el 1987 pels professors, intel·lectuals i polítics nacionalistes Sebastià Serra, Damià Pons i Mateu Morro.
L’objectiu de la fundació és el foment de la cultura pròpia de Mallorca L’activitat es dirigeix a la publicació de llibres, creació de fòrums de debat, cicles de conferències, etc Ha publicat diversos llibres, com Mallorca ara 1987 o Cabrera Parc Natural 1990, i edita publicacions periòdiques d’anàlisi i reflexió teòrica, i reculls d’articles de pensament i d’actualitat Des de la seva fundació n'és el president Sebastià Serra Busquets
talpó

Talpó roig
Hanna Knutsson (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de rosegadors, de la família dels micròtids, de mida petita i costums excavadors, pertanyents als gèneres Pitymys, Microtus i Clethrionomys.
Tenen el morro arrodonit i la cua recoberta amb poc pèl i amb anells molt potents, i no hivernen El gènere Clethrionomys present en una gran àrea circumpolar, és representat als Països Catalans pel talpó roig Cglareolus , de 16-18 cm de longitud total i pelatge de color gris terrós, que habita als boscs d’arbres de fulla caduca, tant al pla com a la muntanya, i excava galeries al sòl amb moltes entrades i cambres per a nius Pertanyen al gènere Pitymys, nocturns, bons excavadors, que corren molt de pressa i viuen en societat a les galeries, on fan cambres per viure-hi i criar-hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina