Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia
Literatura
Escriptor, genealogista i historiador aragonès, amic de falsificacions que després combaté, i polemista polític anticatalà.
Fill gran d’Antonio Pellicer de Ossau y Pellicer Estudià gramàtica a Consuegra, humanitats a Salamanca i Madrid, filosofia a Alcalá, on es llicencià, i cànons i lleis a Salamanca, on es graduà en ambdós drets El 1629 fou nomenat cronista de Castella i el 1637 ho fou d’Aragó, encara que després fou anullat el nomenament Escriví una gran quantitat de texts de valor molt variable, dels quals cal destacar Idea del Principado de Cataluña 1642 i la falsificació anomenada Carta d’Alaó , escrita poc abans del 1649 i detectada definitivament el 1866 El 1642 rebé l’hàbit de cavaller de Montesa, que…
Giuseppe Gazzaniga
Música
Compositor italià.
Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència napolitana…
Gaspar Sanz
Música
Guitarrista, organista i compositor aragonès.
Vida Format de jove en algun centre eclesiàstic, es graduà en filosofia i teologia a la Universitat de Salamanca Posteriorment residí a Itàlia, especialment a Nàpols, on amplià els estudis musicals amb Cristoforo Caresana, organista de la capella reial napolitana, i a Roma Es relacionà amb diversos guitarristes italians, entre els quals cal esmentar Orazio Benevoli, Pietro A Ziani i sobretot Lelio Colista, tingut per A Kircher com l’Orfeu de l’època De retorn a Espanya, fou nomenat mestre de guitarra del príncep Joan d’Àustria, i publicà a Saragossa el tractat Instrucción de…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del final del XVII…
Angelo Tarchi
Música
Compositor italià.
Estudià amb L Fago, N Sala i N Tarantino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, ciutat on estrenà la seva primera òpera, L’archetiello , el 1778 Tres anys més tard es traslladà a Roma per a la representació de les seves òperes A partir d’aquest moment viatjà molt per a fer conèixer la seva obra Fou un període molt productiu per a Tarchi, durant el qual estrenà entre quatre i sis òperes cada temporada, indiferentment de gènere buffo o dramàtic En 1786-87 presentà al Teatro alla Scala de Milà quatre títols nous, entre els quals Il Conte di Saldagna 1787, la seva obra més apreciada…
Gaspare Pacchierotti
Música
Sopranista italià.
Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada- a Londres…
art sard
Art
Art desenvolupat a Sardenya.
A l’edat mitjana i el Renaixement hi ha manifestes influències foranes Pisa i Gènova foren presents a l’illa abans que els catalans Diversos temples sards denoten tendències toscanes, llombardes, etc Les abadies de Sacarja s XII i Sorres s XIII i les torres callereses de Sant Pancraç 1305 i de l’Elefant 1307 són excellents mostres sardopisanes La cultura catalana des del s XIV marcà un solc profund en l’art illenc Oristany conserva segona meitat del s XIV peces escultòriques bàsiques de l’illa El gòtic català és apreciable als temples de Càller i l’Alguer, en especial La contribució pictòrica…
Samuel Aranda
Fotografia
Periodisme
Fotoperiodista.
S'incià professionalment el 1998 als diaris El País i El Periódico de Catalunya L'any 2000 fou enviat a l'Orient Mitjà per a documentar el conflicte palestinoisraelià per a l'Agència EFE El 2004 s'incorporà a l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, i des del 2006 treballa com a freelance per a alguns dels diaris més importants del món, especialment el New York Times Ha realitzat reportatges fotogràfics en molts dels punts més conflictius del món, amb una especial dedicació a l'Orient Mitjà Palestina, el Líban, l'Iraq, el Sàhara Occidental, etc, bé que ha cobert també altres zones…
pessebre

Naixement
© Lluís Prats
Folklore
Art
Representació del naixement de Jesús que hom sol fer a les esglésies i a les cases, durant el temps nadalenc, reproduint-lo escènicament, ja d’una manera vivent (pessebre vivent) ja en figures plàstiques.
Deu l’origen a les representacions litúrgiques de la nit de Nadal misteri i a la primera escenificació que en feu Francesc d’Assís a Greccio 1223 La seva difusió fou obra dels franciscans, dels dominicans i, finalment, dels jesuïtes El més antic es conserva a la basílica de Santa Maria la Major de Roma i és obra d’Arnolfo di Cambio El pessebre sortí de les esglésies i fou molt popular ja a la fi del segle XV Nàpols fou un centre de tradició pessebrística molt important, i d’allà, gràcies a les relacions, sobretot comercials, que els Borbó hi mantenien, es difongué per la península Ibèrica, i…
Ferran I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1458-94).
Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina