Resultats de la cerca

Els sins paranasals no són estrictament part de les vies aèries, tot i que se’ls considera conjuntament, perquè es tracta d’unes cavitats situades a l’interior dels ossos que envolten les fosses nasals, s’hi troben en comunicació i, també, són recoberts de mucosa respiratòria Hi ha quatre sins a cada banda, amb la mateixa denominació que la de l’os al costat del qual es troben El si maxillar és una cavitat de l’os maxillar que té forma de piràmide truncada És el més gran dels sins i té una capacitat d’uns 15 ml La paret superior correspon al sòl de l’òrbita ocular la inferior es troba en…

L' angiomatosi cerebral és causada per l’existència d’angiomes calcificats situats dins el crani es manifesta clínicament per un retard mental i molt sovint per crisis epilèptiques L' angiomatosi hemorràgica hereditària o malaltia de Rendu-Osler de Sturge-Weber és caracteritzada per l’aparició d’angiomes a la pell i a les mucoses, sobretot a la nasal, on provoca epistaxi de repetició, únic símptoma, aquest, durant l’adolescència pot anar acompanyada d’angiomes viscerals, d’aneurismes arteriovenosos pulmonars i d’afectació hepàtica L' angiomatosi neurocutània de Sturge-Weber és…

El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc , tot i que la seva…

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…

L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions…

Definició És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix l’interior dels sins paranasals, que són les cavitats que hi ha en alguns ossos del crani que comuniquen amb les fosses nasals En general, la inflamació és d’origen infecciós i es manifesta amb la formació de secrecions i mal de cap o dolor facial Causes La inflamació de la mucosa dels sins paranasals se sol produir a causa d’una infecció, és a dir, l’establiment i el desenvolupament de gèrmens Els microorganismes poden atènyer els sins per vies diverses En la majoria dels casos procedeixen de les fosses nasals, des de…

D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos Habiten a la zona…

Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques

Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien…

Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions…