Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Endoscòpia naso-sinusal
Patologia humana
L’ endoscòpia naso-sinusal és un mètode d’exploració que consisteix en l’observació de les fosses nasals i els sins paranasals mitjançant un dispositiu constituït per un tub que disposa d’un sistema òptic i una font d’illuminació anomenat endoscopi Un extrem de l’endoscopi s’introdueix per un orifici nasal o per la boca i es dirigeix fins a la zona que hom vol explorar L’altre extrem s’adapta al sistema òptic, des del qual l’observador procedeix a l’examen L’endoscòpia naso-sinusal es pot efectuar amb un endoscopi rígid , format per un tub metàllic rígid, o bé amb un endoscopi…
angiomatosi
Patologia humana
Afecció generalitzada caracteritzada per la presència de molts angiomes a la pell i als òrgans profunds.
L' angiomatosi cerebral és causada per l’existència d’angiomes calcificats situats dins el crani es manifesta clínicament per un retard mental i molt sovint per crisis epilèptiques L' angiomatosi hemorràgica hereditària o malaltia de Rendu-Osler de Sturge-Weber és caracteritzada per l’aparició d’angiomes a la pell i a les mucoses, sobretot a la nasal, on provoca epistaxi de repetició, únic símptoma, aquest, durant l’adolescència pot anar acompanyada d’angiomes viscerals, d’aneurismes arteriovenosos pulmonars i d’afectació hepàtica L' angiomatosi neurocutània de Sturge-Weber és…
n
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Catorzena lletra de l’alfabet català, anomenada ena [pl enes].
La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…
Regulació i adequació de l’entrada d’aire de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions físiques de l’…
g
Fonètica i fonologia
Grafema que representa generalment una realització del fonema /g/ a través dels seus al·lòfons principals [g] i [ɣ].
El primer, oclusiu, apareix en posició inicial absoluta gos gós, explosiva després d’oclusiva o nasal capguardar kápɣwərdá, llangardaix ləŋgərðás o implosiva davant consonant sonora suggerir sugzərí el segon, fricatiu, apareix en la resta de posicions, sobretot intervocàliques pregar prəɣá, migrat miɣrát, algú əlɣú, esgrunar əzɣruná Formant part de certs grups es gemina, no pas en tot el domini, com ara -l explosiva regle rəgglə , o s’assimila, davant nasal digne díŋnə, entre altres possibles modalitats En posició final, el grafema g alterna amb c llarg marc…
Sinusitis
Patologia humana
Definició És anomenada sinusitis la inflamació de la mucosa que recobreix l’interior dels sins paranasals, que són les cavitats que hi ha en alguns ossos del crani que comuniquen amb les fosses nasals En general, la inflamació és d’origen infecciós i es manifesta amb la formació de secrecions i mal de cap o dolor facial Causes La inflamació de la mucosa dels sins paranasals se sol produir a causa d’una infecció, és a dir, l’establiment i el desenvolupament de gèrmens Els microorganismes poden atènyer els sins per vies diverses En la majoria dels casos procedeixen de les fosses nasals, des de…
xucladit
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels gobiesociformes, de la família dels gobiesòcids.
D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels blavosos…
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
Granulomatosi de Wegener i altres vasculitis amb afecció respiratòria
Patologia humana
Són anomenades vasculitis o angiïtis un grup de malalties, relativament estranyes, que es caracteritzen per una inflamació dels vasos sanguinis que sol ocasionar la destrucció de nombrosos vasos i origina diversos trastorns als òrgans afectats —entre els quals hi ha sovint els pulmons o d’altres estructures respiratòries—, a causa de l’alteració de la irrigació sanguínia que provoca Actualment encara es troben en estudi les causes i els mecanismes produïts per les vasculitis, però és creu que probablement són deguts a una alteració del sistema immunitari Segons les investigacions…
braquiosaures
Paleontologia
Grup de grans dinosaures sauròpodes del Juràssic superior i el Cretaci inferior d’Àfrica i Amèrica del Nord.
Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina