Resultats de la cerca

Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de los animales vertebrados 1877…

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70

Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una descripció Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot primera edició, 1820 segona edició, ampliada, 1841 Inicià i sostingué durant molts d’anys les observacions meteorològiques a Olot Juntament amb Pierre André Pourret, feu exploracions florístiques, constituí un herbari, conservat actualment a l’Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalogus , treball que romangué inèdit fins l’any 1936 També redactà un catàleg dels animals d’Olot,…

Ingressà en l’orde escolapi i fou ordenat sacerdot el 1868 Ensenyà a diversos collegis de l’orde a Catalunya i en fou rector a Morella i Valls Destinat a Amèrica, el 1870 arribà a Cuba Del 1873 al 1887 fou director de l’internat de Guanabacoa i de l’Acadèmia Calassància i, el darrer trienni, fou rector de Puerto Príncipe actualment, Camagüey Tornà a Catalunya durant un any, on fou rector del collegi escolapi de Morella, i després retornà a Cuba, on fou aleshores rector del collegi de Guanabacoa 1888-1902, en els anys difícils de la independència cubana De manera parallela a la seva tasca…

Catedràtic de les facultats de farmàcia de les universitats de Santiago, Madrid i Barcelona Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona És autor de Notas geológicas tomadas de la provincia de Gerona 1879-80, Noticias de fenómenos volcánicos en Cataluña 1884, Apuntes para la flora de España 1869, Flora farmacéutica de España y Portugal 1871, Nuevos apuntes para la flora de España 1872, Tratado de materia farmacéutica mineral 1873 i Farmacopea general alopática, veterinaria y homeopática , en collaboració amb A Casasa 1885 Dirigí la revista El Restaurador Farmacéutico En les…

Fill del quart baró de Vilagaià Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història natural 1887 Es doctorà el 1890 Dirigí el laboratori i la Revista Científica  de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Escriví el recull  Poesías 1895, algunes de les quals en català

Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…

Ingressà a la Companyia de Jesús i el 1571 es traslladà al Perú, on fou provincial del seu orde És autor d’una sèrie d’obres sobre la catequització dels indígenes americans i d’una Historia natural y moral de las Indias 1590, on estudia les característiques físiques i biològiques d’Amèrica i la història dels seus antics habitants

Féu estudis i investigacions sobre meteorologia, metodologia estadística, antropologia, psicotècnia i herència biològica, especialment dels caràcters físics i psíquics de l’home, i creà l' eugenèsia Establí l’anomenada ogiva de Galton , corba representativa de la funció de repartició de la llei de probabilitat normal Les seves obres més importants són Hereditary Genius 1860, Natural Inheritance 1889 i Essays in Eugenics 1909

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber usar…