Resultats de la cerca

Llicenciat en ciències econòmiques, fou professor d’economia industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1987 Un any abans fou elegit diputat a Corts per Convergència i Unió  CiU Ponent de diversos projectes de llei de temes econòmics, entre els quals cal esmentar el pacte de Toledo Reelegit el 1993 i el 1996, en la legislatura 1993-96 fou un dels responsables per part de CiU, juntament amb Macià Alavedra i Josep Sánchez i Llibre, de negociar el finançament autonòmic, amb la controvertida decisió de cedir trams de l’IRPF a les comunitats autònomes Fou membre de la…

La seva família, d’origen jueu, emigrà a Barcelona el 1933 quan Hitler pujà al poder Posteriorment, en esclatar la Guerra Civil Espanyola 1936, passà a l’Uruguai, i finalment als EUA 1947, on es graduà a la Universitat de Harvard el 1951 i es doctorà el 1955 El 1957 s’incorporà a la Facultat d’Entomologia de la Universitat de Cornell, on l’any 1964 cofundà el Departament de Neurobiologia i Conducta, en el qual desenvolupà tota la seva carrera científica Fou un dels precursors de l’ecologia química a partir d’estudis amb insectes i aràcnids i seva utilització de substàncies químiques -tant…

Auditor de la cúria reial, almenys des del 1343, i conseller del rei, actuà en el procés menat per Pere el Cerimoniós contra Jaume III de Mallorca per desposseir-lo dels seus estats Fou assessor del governador del Rosselló 1344, procurador dels feus reials de Catalunya 1347-50 i advocat fiscal, tractador del rei a les corts de Perpinyà en 1350-51 per resoldre greuges de nobles i ciutats, membre del consell de regència deixat pel rei a Catalunya en partir cap a Sardenya el 1354, canceller de l’infant Joan des del 1365, i almenys fins al 1374, que el rei li encomanà d’investigar les concessions…

El 1970 es graduà en relacions internacionals a la Universitat Nacional de Seül, i en 1985 amplià estudis a la John F Kennedy School of Government de la Universitat de Harvard El seu primer destí com a diplomàtic fou a l’ambaixada nord-americana a Washington 1987-1990 Posteriorment dirigí l’oficina de les relacions amb els EUA del ministeri d’afers estrangers 1990-92 El 1995 fou nomenat ministre adjunt de planejament i l’any següent conseller per a la seguretat nacional de la presidència i contribuí decisivament a la creació de l’Asia-Europe Meeting ASEM l’any 1996 i, posteriorment, a…

Les diferències entre el president Alpha Condé i l'oposició van impedir que se celebressin les eleccions legislatives al juny Les coalicions opositores, que van convocar manifestacions de protesta, van acusar el president Condé de no garantir que la consulta fos transparent i nomenar una comissió electoral de signe partidista Des del 2010, el Consell Nacional de Transició fa de poder legislatiu Condé, elegit al novembre del 2010, va intentar negociar amb els opositors, sobretot amb el líder de la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, Cellou Dalein Diallo, una nova data per…

Al mes de gener, el Parlament va elegir el nou president, Chrispother Loeak, en substitució de Jurelang Zedkaia, per 21 vots a favor i 11 en contra, i va nomenar el nou gabinet, en què una dona, Hilda Heine, va obtenir la cartera d'Educació Al març, una delegació de les Nacions Unides que investiga la gestió de residus perillosos es va desplaçar a les illes Marshall per investigar el context de les 67 proves nuclears efectuades pels Estats Units als atols de Bikini i Eniwetok, entre el 1946 i el 1958 Simultàniament, una delegació diplomàtica va viatjar a Washington per tornar a negociar…

En les eleccions legislatives del 25 de maig, el governant Partit Nacional Democràtic NDP va aconseguir 26 dels 51 escons del Parlament, mentre que el principal grup d'oposició la coalició anomenada V7 en va treure 17, i la resta es va repartir entre petits partits o coalicions De tota manera, segons la Constitució del país, per a ser investit president calen dos terços dels escons 34, i per aquest motiu el president Dési Bouterse va haver de negociar suports dels opositors per a ser reelegit, que els va aconseguir entre els diputats de la coalició V7 En l'àmbit econòmic, el…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460…

Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…

Amb la vista posada en les eleccions presidencials del 22 d'abril, el president Nicolas Sarkozy va exhibir les seves millors estratègies populistes i la màxima volubilitat en l'acció de govern Sarkozy sabia que la seva popularitat havia estat sota mínims en alguns moments del 2011, però havia aconseguit recuperar l'acceptació entre la població arran de la coratjosa intervenció durant la cimera de la Unió Europea a Niça novembre del 2011 Malgrat tot, la decidida defensa de les polítiques de creixement i despesa enarborada pel candidat socialista a la presidència, François Hollande, va fer…