Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
La repressió lingüística i cultural
No es pot fer res més que esmentar els documents més notables que sortiren de París i de Madrid, al llarg del segle XVIII, i que constitueixen la mostra més clara de la imposició, als territoris de llengua catalana, de la llengua de l’estat És a la Catalunya del Nord on es registraren les primeres mostres de repressió lingüística La primera acció es produí a les escoles en l’ensenyament secundari, encarregat als jesuïtes Però ben aviat les mesures polítiques foren explícites L’any 1672, l’intendent Carlier publicà una ordenança per la qual s’establien a Perpinyà escoles primàries on els…
capità general

©
Història
Militar
Oficial que exerceix el comandament de totes les forces militars del territori per al qual ha estat nomenat.
A la corona catalanoaragonesa, el càrrec de capità general fou creat el 1344 per Pere III de Catalunya-Aragó amb jurisdicció sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya, i persistí, vinculat a la persona del governador, fins el 1500, que la jurisdicció fou ampliada a tot el Principat de Catalunya A partir del 1512, fou vinculat a la persona del lloctinent general —fet que es produí també a València quan hom hi creà el càrrec el 1520, fora del període de lloctinència de Germana de Foix— i persistí així fins a l’abolició pels decrets de Nova Planta, àdhuc durant l’època d’unió a la corona francesa…
Joaquim Roca i Cornet
Joaquim Roca i Cornet
© Fototeca.cat
Cristianisme
Comunicació
Literatura catalana
Advocat, escriptor i publicista catòlic.
Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels , Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña i a El Guardia Nacional Dirigí el diari La…
, ,
arxius de protocols
Historiografia catalana
Conjunts documentals formats pels manuals, llibres notals i protocols autoritzats per la institució notarial.
Aquesta documentació neix del desig de donar seguretat a les relacions jurídiques privades, mitjançant escriptures, la validesa i l’autenticitat de les quals són garantides per la intervenció d’una persona amb autoritat emanada d’una institució pública, davant la qual el document té valor probatori Per a entendre la significació de la documentació notarial, cal considerar que el notariat ha restat, des de la seva configuració al principi del segle XIII, fortament vinculat a la terra A diferència d’altres regnes peninsulars, a la corona catalanoaragonesa el notari fou sempre una figura de…
manament
Dret
Despatx judicial amb el qual hom dóna ordre als registradors de la propietat, mercantils, de vaixells, de vendes a terminis de béns mobles, notaris, agents de canvi i borsa, corredors col·legiats de comerç i agents del jutjat o tribunal.
Perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència
escriptura gòtica
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina usat a Europa durant la baixa edat mitjana.
El nom, que no té res a veure amb els gots, li fou donat pels humanistes amb la significació de bàrbara Aquest nou tipus de lletra aparegué ja al s XII a França, i durà fins al s XVI però el període típicament gòtic va del s XIII al XV, bé que en alguns llocs, com Itàlia, fou desbancat als s XIV-XV per la lletra humanística, i, en canvi, a Alemanya ha perdurat fins al s XX Cal buscar-ne l’origen en la lletra carolina precedent, que evolucionà cap a un manierisme amb exageracions en el traçat Cal distingir dos gèneres d’escriptura gòtica la librària, dreta i calligràfica, i la documental,…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
Santa Maria de Calladrons (Benavarri)
Art romànic
Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular, l’únic element visible de l’edifici original ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del poble de Calladrons, situat a 625 m d’altitud, a la solana d’un serrat que domina per l’esquerra la vall del Riu Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG953612 Per a arribar-hi partint de Benavarri s’ha d’agafar la carretera N-230 en direcció a Lleida, i, després d’haver fet uns 3 km, cal desviar-se a mà esquerra per una carretera local asfaltada que mena a Calladrons JAA-JBP-MLIR Història Segons es pot…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
honorable
Història
Tractament donat, als Països Catalans i durant l’Antic Règim, a consellers, jurats, juristes, notaris, cavallers, eclesiàstics, etc, sovint en substitució d’altres tractaments, o afegits a ells, més propis de cada estament o categoria, com el de magnífic, discret, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina