Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
absentisme escolar
Educació
Absència injustificada d’un alumne, esporàdica o continuada, al centre educatiu en què està matriculat en el període d’escolarització obligatòria.
L’absentisme escolar es pot produir per voluntat de l’alumne o bé per la dels seus pares Sol ser una manifestació de problemàtiques familiars o socials que requereixen intervencions en altres àmbits, més enllà de l’estrictament educatiu, i també de les deficiències del sistema educatiu per a motivar i integrar determinats alumnes
unitat d’adaptació curricular
Educació
Unitat flexible per a atendre la diversitat de necessitats educatives de l’alumnat d’educació secundària obligatòria d’un centre docent.
Les UAC atenen preferentment l’alumnat que requereix estratègies metodològiques i organitzatives prou diferenciades de les de l’aula ordinària Sense perdre la referència dels objectius generals de l’etapa, s’hi prioritzen les àrees instrumentals, posant èmfasi en la globalització i la funcionalitat dels aprenentatges La seva organització és flexible per a permetre que l’alumnat hi sigui atès només el temps i en les àrees que calgui
espai lliure
Urbanisme
Determinació obligatòria dels plans d’urbanisme, que comporta la previsió d’una reserva mínima destinada a parcs públics i zones verdes.
cessió urbanística
Dret
Cessió obligatòria de terrenys que, d’acord amb la legislació d’urbanisme, ha de realitzar el propietari de sòl urbà i urbanitzable.
servei civil
Sociologia
Dret
Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
Dins d’aquestes darreres, la més coneguda fou la prestació social substitutòria, introduïda per l’extensió de l’objecció de consciència, vigent a l’Estat espanyol fins a l’abolició del servei militar obligatori 2001
Literatura catalana contemporània
Literatura catalana
Llibre d’assaig històric de Joan Fuster, publicat el 1972.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra dibuixa d’una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada dels seixanta Fuster, com en altres estudis d’altres períodes, remarca des del primer moment que no és un treball d’un especialista, sinó les notes d’un «simple lector» Un lector molt agut L’estudi és ple d’observacions i d’anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d’investigació per a futurs estudiosos Un factor que caracteritza el seu…
Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea
Dret
Conjunt de drets que els ciutadans de la Unió poden oposar davant les institucions, els òrgans i els organismes d’aquesta, com també davant dels estats membres únicament quan apliquin el dret de la Unió.
El document s’aprovà durant la cimera de Niça de 7 de desembre de 2000 Tipifica una sèrie de drets que havien estat reconeguts per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees sota la inspiració de les tradicions constitucionals dels estats membres La Carta dedica el primer títol al reconeixement de la dignitat humana, del dret a la vida, del dret a la integritat de la persona, a la prohibició de tortura i a la prohibició d’esclavitud En el títol segon, s’hi troben reconegudes les llibertats clàssiques d’expressió, de pensament, de respecte a la vida familiar, de…
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…
Joan Barril i Cuixart

Joan Barril
Periodisme
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de Barcelona Treballà i collaborà en diversos mitjans escrits, com El País , La Vanguardia , El Periódico on, des del 1996 fou columnista regular, el setmanari El Món , del qual fou director en 1983-85, i Diari de Barcelona , on fou cap d’opinió Fou també molt destacada la seva participació a la televisió i, sobretot, a la ràdio collaborà a les emissores Ràdio 4, COM Ràdio, en la qual conduí el programa R-pública del 2001 al 2005, i Catalunya Ràdio, on des d’aquest any fins a l’octubre del 2014 dirigí i conduí El Cafè de la República ,…
,
crèdit
Educació
En l’etapa d’educació secundària obligatòria establerta per la reforma educativa del 1990, unitat didàctica impartida en un nombre d’hores determinat.
Hi ha tres tipus bàsics de crèdits els crèdits comuns , referits a àrees comunes obligatòries els crèdits variables , opcionals i que possibiliten l’orientació de l’alumne segons les seves preferències i els crèdits de síntesi , de comprovació interdisciplinaris
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina