Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
bemba
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada pels pobles bemba, lunda i lamba.
Amb 2 300 000 parlants 1982 és, a més, una de les principals llengues de cultura del grup bantú Presenta un interès especial pel fet de posseir les formes més acostades al bantú comú per aquesta raó Malcolm Guthrie situa en territori bemba el focus protobantú
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb la diagonal…
llengua

Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…
sami
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la branca finoúgrica de la família uraliana.
És parlada per unes 35 000 persones 16 000 a Noruega, 6 000 a Suècia, 2 500 a Finlàndia i menys de mil Rússia a mitjan anys noranta i hom en reconeix normalment nou dialectes, molt marcadament diferenciats, la meitat dels quals pràcticament extingits Són trets característics del sami el sistema fonològic extremament ric, el nombre dual, la flexió interna per a expressar determinades oposicions morfològiques, la declinació relativament pobra en casos i la distinció entre forma atributiva i forma predicativa de l’adjectiu El sami desconeix l’harmonia vocàlica uraliana Els dialectes…
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A…
,
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres llengües…
aranès
Lingüística i sociolingüística
Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
Aspectes lingüístics L’aranès és una varietat de gascó comengès caracteritzada per una evolució lingüística condicionada per la separació política de la resta de l’occità Comparteix amb el gascó els trets d’evolució fonètica més característics el pas de f llatina a h, amb eventual desaparició completa posterior filiu > hilh -fill la caiguda de n llatina intervocàlica farina > haria l’aparició d’una a davant de r inicial rota > arròda -roda l’evolució de ll llatina a t o tš –so de tx –, segons les paraules i els indrets, quan esdevingué final, i a r quan restà en posició…
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família lingüística iroquesa, parlada pels mohawk
.
maia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup maia-quiché, parlada pels antics maies.
El maia septentrional, o clàssic, és la llengua literària, i el maia meridional, menys culte, és més diversificat Actualment encara el parlen unes 30 000 persones a l’estat del Yucatán i al nord de l’estat de Campeche Té escriptura ideogràfica amb elements sillàbics una plaqueta del segle IV n'és la mostra més antiga, i se'n conserven també tres manuscrits, el més antic dels quals data del segle X literatura maia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina