Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Federació Catalana d’Escacs

Portada del número 148 de l’any 2011 del Butlletí d’Escacs, publicat per la Federació Catalana d’Escacs
Federació Catalana d’Escacs
Escacs
Organisme rector dels escacs a Catalunya.
Fou fundada el 1925 a Barcelona, on té la seva seu, per diferents entitats Club d’Escacs Barcelona, Club d’Escacs Ruy López, Club d’Escacs Comtal, Círcol Catòlic Badalona, Club d’Escacs Calella, Círcol Artístic, Escola d’Enginyers Industrials, Penya Gracienca, Club Esportiu Júpiter, Foment Martinenc, Club Esportiu Marina, Club Esportiu Niu Guerrer i Club Esportiu Poble Nou Aquell primer any de vida la federació catalana, presidida pel Dr Esteve Puig i Puig, representà l’Estat espanyol a la federació internacional S’encarrega de la promoció en l’àmbit esportiu, educatiu i pedagògic…
Eusebi Millán i Alonso

Eusebi Millán i Alonso
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE
Basquetbol
Cristianisme
Sacerdot escolapi iniciador del bàsquet a Catalunya.
Traslladat des de petit a Barcelona, ingressà a l’orde dels escolapis Després d’uns quants anys a Cuba, on tingué oportunitat de conèixer l’esport del bàsquet i fins i tot el seu creador, retornà a Catalunya i introduí el bàsquet entre els alumnes de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona 1922, com a mitjà pedagògic de formació dels joves alumnes i antics alumnes, i amb ells formà el primer club de bàsquet, el Laietà Bàsquet Club Organitzà partits amistosos amb altres entitats i també el primer Campionat de Catalunya, disputat el 1923 Fou, igualment, un dels precursors de la primera…
,
Franz Kneisel
Música
Violinista austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a Amèrica i Europa…
Robert Segura i Villalba
Música
Pianista i compositor valencià.
Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà Método de piano…
Luciano González Sarmiento
Música
Pianista i pedagog espanyol.
Estudià piano, música de cambra i musicologia a la Musikhochschule de Munic, i es formà en el camp de la pedagogia musical a l’Institut Orff del Mozarteum de Salzburg La seva preparació en el camp de les ciències de l’educació el dugué a dirigir, entre els anys 1970 i 1975, l’Instituto Psicopedagógico de las Artes, la qual cosa li permeté dedicar-se a la investigació sobre educació musical des d’un punt de vista pedagògic i terapèutic Des del 1972 és professor de pedagogia de l’expressió dinàmica a la Universitat Politècnica de Madrid Dirigeix també els Cursos Internacionals de…
Antoni Pinazo
Biologia
Educació
Pedagog i naturalista.
Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El…
Célestin Freinet
Educació
Pedagog occità.
El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les conferències que féu a…
Fèlix Serratosa i Palet
Química
Químic.
Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també…
Francesc Flos i Calcat
Literatura catalana
Autor teatral, poeta i pedagog.
Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un…
Buenaventura Delgado i Criado
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de Barcelona, els seus àmbits d’interès han estat molt diversos Cal destacar, en primer lloc, la inclinació per l’estudi del vessant pedagògic de Miguel de Unamuno en Unamuno educador 1973 Ha estudiat també la pedagogia anarquista de l’Escola Moderna en La Escuela Moderna de Ferrer y Guardia 1979 La reconstrucció de les vicissituds de la institucionalització de l’educació durant el s xix ha estat objecte d’alguns dels seus treballs, com ara Intents reformistes del segon ensenyament a Espanya durant el segle dinou i les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina