Resultats de la cerca
Es mostren 2073 resultats
llanda
Transports
Cèrcol metàl·lic unit al botó de la roda, mitjançant raigs o una ànima del mateix material, que serveix de suport al pneumàtic.
Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els…
Viviane Sassen
Fotografia
Fotògrafa neerlandesa.
Visquè la seva infantesa entre Amsterdam i Kenya Per aquest motiu se sent estrangera allà on vagi i aquest sentiment de desarrelament es transmet al seu treball cosa que el fa impossible de classificar Com ella, les seves imatges neden entre tres mons la moda, el reportatge fotogràfic i l’art L’ambigüitat és present a tota la seva obra Llums dures, cares a l’ombra o girades, colors vius, tot perfectament escollit per crear imatges impactants i completament impersonals de tal manera que qualsevol espectador s’hi pugui sentir identificat És autora de quatre llibres Parasomnia ,…
metxa
Militar
Dispositiu format per una substància combustible, d’una velocitat de combustió perfectament determinada, que és emprat per a provocar a distància la reacció d’un explosiu.
Consta, generalment, d’una ànima de pólvora negra embolcallada en una beina tèxtil jute o cànem en espiral protegida de la humitat per una capa de quitrà o un altre material impermeable Segons la velocitat de combustió hom classifica les metxes en lentes de l’ordre d’1 m/s i ràpides de velocitats entre 50 i 150 m/s Hom pot assolir velocitats més elevades adjuntant substàncies explosives a la pólvora Hom empra també les metxes de temps , utilitzades en l’encesa de bengales d’illuminació, i les metxes de seguretat , caracteritzades per llur gran regularitat de combustió
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars típics, com…
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’…
Gran Telescopio Canarias
Astronomia
Telescopi de 10,4 m de diàmetre a l’observatori del Roque de los Muchachos, a l’illa canària de La Palma.
El mirall principal està format per un mosaic de 36 elements hexagonals d’1,9 m de diàmetre cadascun que, en acoblar-se, formen una superfície hexagonal d’11,4 m de costat a costat, equivalent a un mirall circular de 10,4 m de diàmetre El GTC disposa d’un sistema d’òptica activa que manté perfectament alineats els 36 elements, fent les correccions necessàries per a compensar les deformacions degudes a les variacions de temperatura, tensions mecàniques o petits defectes de fabricació Aquest sistema, juntament amb el sistema d’òptica adaptativa que corregeix en temps real l’efecte…
Josep Granyer i Giralt
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi S'acostà esporàdicament al cubisme Autoretrats , 1920 Barcelona, coll de l’artista Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes Guitarrista , Barcelona, coll J Mullor Home llegint etc Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne La seva fugida conscient i…
Els aràcnids presents als Països Catalans
Set dels onze ordres d’aràcnids que comprenen formes vivents tenen representació a la fauna dels Països Catalans A més de les aranyes típiques aranèids, aquests grups inclouen els escorpins, ben coneguts de tothom els pseudoscorpins, que, per la seva forma semblen petits escorpins sense cua els solífugs, organismes veritablement rars al nostre país els palpígrads, petits aràcnids habitants de les coves els opilions, sovint confosos amb les aranyes per la seva forma, comuns i de les mateixes dimensions que aquestes i els àcars, grup molt divers al qual pertanyen, entre altres, les paparres…
cronologia
Ecologia
En dendrocronologia, sèrie d’anelles de creixement dels arbres que es pren com a referència per comparar amb la sèrie objecte d’estudi.
S'obté a partir d’altres sèries d’anelles prèviament datades i sincronitzades Les cronologies es poden expressar en funció d’una escala temporal absoluta, és a dir, que ordena i situa els esdeveniment en el temps real, o bé relativa, és a dir, que estableix l’ordre cronològic dels diferents esdeveniments sense determinar quan tingueren lloc en el temps una cronologia és absoluta quan la seqüència d’anelles està perfectament datada respecte a un calendari civil A l’Europa central i a Irlanda s’han establert cronologies de més de 7 000 anys, cosa que ha permès datar amb precisió…
ostra
Ostres
© Fototeca.cat
Zoologia
Lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels ostreids, que pot atènyer de 7 a 10 cm i té la conquilla bivalva, irregular i aspra amb línies de creixement laminars per fora i llisa i nacrada per dins.
La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina