Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
Christian Friedrich Henrici
Música
Poeta i llibretista alemany.
Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de Nadal 1735 Són…
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…
abstinència
Dret canònic
Precepte de l’Església catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any.
És obligatòria com el dimecres de Cendra o els divendres de Quaresma o optativa com els altres divendres de l’any, en què pot ésser traslladada a altres dies o substituïda per altres obres penitencials
Santa Margarida de Roses
Art romànic
El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses , existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any…
Sant Andreu de Gargallà (Montmajor)
Art romànic
Situació Arc triomfal, ben aparellat, avui obturat, de l’interior de l’església F Junyent-A Mazcuñan L’església parroquial de Sant Andreu presideix el poble de Gargallà, que s’estén al centre del sector meridional, a la capçalera de la riera de Gargallà i vora la carretera de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 92,3 — y 47,6 31 TCG 923476 L’accés al poble de Gargallà es fa a través de la carretera de Cardona a Berga, on, just al quilòmetre 7, hi ha el trencall que mena al poble L’església és…
Ramon I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Carcassona, Carcí, Roergue, Llemosí, Rasès i Pallars-Ribagorça (~852-863), fill del comte FulcoaldI de Roergue i de Senegunda, germà i successor de FrèdolI (mort vers el 852).
Home de confiança del rei Carles II de França a Aquitània, fou cap de la noblesa dita legitimista , fidel a aquest sobirà i contrària a la noblesa anomenada regionalista que s’aglutinava al voltant de Carles II el Jove, rei d’Aquitània, el qual volien enfrontar amb el seu pare, Carles II de França En el curs d’una revolta d’aquesta noblesa, el marquès de Gòtia, Unifred, que s’arrenglerà amb els rebels, donà un cop de mà sobre Tolosa, ciutat que ocupà gràcies a la traïció d’alguns tolosans començament del 863 Hom pensa que Ramon I morí en la defensa de la ciutat Durant el seu govern i a…
Santa Maria in capite stagni (Banyoles)
Art romànic
Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “ sita in capite stagni ”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “ quae subjacte in valle Milliarias ” o Sant Martí de Campmajor Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que fou donada a Sant Joan de…
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules…
Mercat del Ram

Mercat del Ram
© Fototeca.cat
Economia
Important mercat que hom celebra anualment a la ciutat de Vic (Osona).
El mercat de Vic, que consta ja en el precepte del rei Odó el 888, s’ha celebrat sempre en dissabte, i al llarg del temps en prengueren especial importància alguns, com el que precedia la Quaresma, la Cinquagesma, Sant Joan o Nadal El Mercat del Ram es convertí en el més típic i principal Vers el 1930 hom li donà el caràcter modern de fira de maquinària agrícola, exposició selecta de bestiar i altres productes decaigué en 1936-45 i reprengué després amb el caràcter de fira de mostres Amb el temps, s’hi han incorporat noves manifestacions i activitats econòmiques populars,…
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina