Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
regla monàstica
Cristianisme
Dret canònic
Norma escrita que regula la vida dels monjos amb vista a l’observança dels consells evangèlics.
En un primer temps els monjos es regien pels decrets conciliars, les decretals pontifícies i les lleis civils dictades per a ells Les regles pròpies, sense caràcter oficial, no apareixen fins al tombant dels segles IV-V i coexisteixen amb la legislació oficial Acostumen a tenir tres parts sovint mesclades una de doctrinal, una altra de disciplinària i un ordre de la pregària Les primeres regles, i també les més importants, són les de Pacomi, Basili i Agustí, que juntament amb Joan Cassià i Jeroni influïren en totes les següents El grup gallicà comença amb les regles anònimes de…
presbiterianisme
Cristianisme
Moviment dins el protestantisme que accentua la forma d’organització eclesial desenvolupada per Joan Calví i altres reformadors al segle XVI, diferent del corrent episcopalià i del congregacionalisme.
D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals L’organització és a tres nivells comunitari o parroquial , en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits sinodal , format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia i l' assemblea general , constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes La presideix un moderador elegit per un any Els actes litúrgics són extremament senzills cant,…
orant
Art
Arqueologia
Representació d’una figura humana amb els braços estesos, en actitud de pregària, freqüent en l’art paleocristià.
Ultra figures bíbliques com Noè, Abraham, Daniel, els tres minyons dins la fornal, etc, la representació més freqüent sol ésser la d’una dona que simbolitza Maria o l’Església
rèquiem
Cristianisme
Pregària llatina, que comença amb la frase Requiem aeternam dona eis, Domine (‘Doneu-los, Senyor, el repòs etern’).
Extreta de l’apòcrif llibre IV d’Esdres, i que hom resa sola o com una antífona al final dels salms o com a conclusió de l’ofici de difunts, o encara com a introit de la misa de difunts
anacoreta
Religió
Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, pregària i mortificació.
Tècnicament el terme es refereix tant als cenobites com als eremites, però a la pràctica ha estat aplicat als últims, és a dir a persones que viuen completament soles D’anacoretes, se'n troben a moltes de les religions històriques hinduisme, budisme, islamisme, judaisme Dins el cristianisme, els anacoretes generalment han volgut donar testimoni, amb la seva forma de vida, del caràcter sobrenatural del regne de Déu Al començament duien aquesta mena de vida sense cap lligam jurídic Més tard, a l’edat mitjana, l’Església la regulà cenobita ¦ eremita
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el…
Svetlana Aleksijevič

Svetlana Aleksijevič (2013)
© Elke Wetzig
Literatura
Periodista i escriptora bielorussa en llengua russa.
Després de cursar estudis a la Universitat de Minsk, des del 1972 collaborà en un diari d’aquesta ciutat i també treballà de mestra Des del 1976 publicà narracions, reportatges i assaigs a la revista N’oman El seu primer llibre, U vojny ne ženskoje lico ‘La guerra no té rostre de dona’, 1983, se serví d’un gran nombre d’entrevistes per a donar a conèixer la realitat de les dones que havien combatut a la Segona Guerra Mundial L’obra, censurada per anticomunista i antipatriòtica, no fou publicada fins a la perestroika 1985, i, el mateix any, el director de cinema Wiktar Dašuk en feu una…
Miquel Estradé i Ciurana
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor del grec.
Vida i obra Ingressà com a postulant al monestir de Montserrat el 1942 i fou ordenat de monjo el 1948 Fou consiliari de la revista Germinabit , collaborà a Serra d’Or des de l’inici i, també, a Qüestions de Vida Cristiana , Catalunya Cristiana , Saó , i, des del 1976, a Foc Nou Aplegà alguns dels seus articles a La veu dels joves 1965 i Anar a fons 1970 La seva producció literària s’inicià amb l’estudi patrístic Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir 1960, reeditada 1999, al qual seguiren un gran nombre de publicacions de reflexió espiritual, de vivor i profunditat amable, un dels eixos…
,
Església evangèlica
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma esdevinguda al segle XVI, i que inclou les principals branques del protestantisme tradicional: luterans, calvinistes, presbiterians, metodistes, baptistes, germans i d’altres.
Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament 1832…
església
Arquitectura
Cristianisme
Lloc de reunió dels cristians per a la celebració dels actes litúrgics.
La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina