Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Benet Ballester i Brosseta
Historiografia catalana
Metge i historiador local.
Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…
El que cal saber dels accidents relacionats amb activitats aquàtiques
De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…
Urgències mèdiques: definició i classificació
En termes generals, la població considera urgència mèdica qualsevol situació en la qual, segons el criteri de la mateixa persona afectada o de qui l’envolta, cal rebre ràpidament assistència mèdica Aquest concepte és molt ampli, ja que abasta des de trastorns que realment no tenen cap transcendència, però amb símptomes que angoixen molt aquell que els pateix o alarmen a qui l’envolta, fins a trastorns molt greus, que veritablement posen en perill la vida Les tècniques de primers auxilis poden ésser útils per a socórrer tothom que pateix una urgència mèdica, sigui quina sigui la seva gravetat…
abstreure’s
Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o atenció a res exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa.
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere de Jorba una…
de baix cost
Economia
Dit de les empreses que es caracteritzen per vendre productes o prestar serveis a preus més baixos com a conseqüència d’uns costos per sota dels de la competència.
Conegudes també com a low cost o no-frills ‘sense floritures o guarniments’, són aquelles empreses que venen o presten el servei essencial, com ara transportar els passatgers d’un punt a un altre, en el cas de les aerolínies, sense donar diaris ni altres serveis de franc Dins d’aquest sector destaca Ryanair, però és una filosofia que s’ha estès a nombrosos sectors i fins i tot ha estimulat la reducció de costos en sectors tradicionals i més consolidats
ésser
Trobar-se, algú o alguna cosa, present en un lloc, constatar-ne la presència en un moment determinat (sense prestar atenció a la quantitat de temps que hi romangui).
ajuda
Història
Antigament, acció i efecte d’ajudar o de prestar socors, auxili, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars.
Posteriorment, esdevingué un impost regular sobre la carn, el vi i d’altres productes
juratòria
Història del dret
Simple jurament o caució juratòria que hom admetia en determinats casos en què calia prestar caució o garantia, si es tractava de cavaller o bé de persona de qualitat.
coloms missatgers

Aviada de coloms missatgers durant la Barcelona Internacional 2010
Federació Catalana de Coloms Missatgers
Columbofília
Esport que consisteix en la criança i l’ensinistrament de coloms perquè siguin capaços de tornar al seu colomar des de punts distants.
En l’àmbit competitiu, la finalitat és que els coloms recorrin una distància determinada en el menor temps possible, mesurat mitjançant rellotges especials Els coloms són transportats al lloc de l’aviada, on se’ls posa una anella especial per comprovar que completin el recorregut previst Hi ha diferents tipus de competició en funció de les distàncies establertes velocitat entre 100 i 300 km, mig fons entre 300 i 500 km, fons entre 500 i 700 km i gran fons més de 700 km, i segons la categoria dels coloms colomins, joves, juvenils i neòfits També es realitzen exposicions dels coloms missatgers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina