Urgències mèdiques: definició i classificació

En termes generals, la població considera urgència mèdica qualsevol situació en la qual, segons el criteri de la mateixa persona afectada o de qui l’envolta, cal rebre ràpidament assistència mèdica. Aquest concepte és molt ampli, ja que abasta des de trastorns que realment no tenen cap transcendència, però amb símptomes que angoixen molt aquell que els pateix o alarmen a qui l’envolta, fins a trastorns molt greus, que veritablement posen en perill la vida.

Les tècniques de primers auxilis poden ésser útils per a socórrer tothom que pateix una urgència mèdica, sigui quina sigui la seva gravetat. Tanmateix, és important de diferenciar les urgències segons la seva gravetat, per tal de poder atendre prioritàriament els trastorns més greus i, si cal, sol·licitar els mitjans d’ajut més adients a cada cas. En aquest sentit, cal destacar que ni la sensació de gravetat que pugui tenir la persona afectada, ni la insistència amb què demani rebre assistència, són criteris adequats per a valorar la gravetat real del trastorn que pateix.

Un grup d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha classificat les urgències mèdiques en tres nivells, segons la pressa amb què calgui prestar l’assistència per tal d’evitar conseqüències irreversibles. Les urgències més greus, que de vegades s’anomenen emergències mèdiques, són aquelles en què hom presumeix que la persona afectada morirà en pocs minuts si no rep assistència. El segon nivell, que és el que de vegades s’anomena pròpiament urgències mèdiques, estaria format pels trastorns que poden causar complicacions mortals en poques hores. La resta dels trastorns inclosos en el concepte ampli d’urgències són considerats el tercer nivell, i corresponen a les urgències menys greus.

Fonamentalment, el nivell de la urgència es determina pel grau d’afectació de les funcions de l’organisme imprescindibles per al manteniment de la vida, és a dir, les funcions vitals. Són considerades emergències, o urgències molt greus, les situacions en què les funcions vitals ja són afectades greument. Si les funcions vitals no s’han modificat substancialment, però poden alterar-se com a conseqüència del trastorn, es consideren urgències greus. En el nivell menys greu s’inclouen les urgències en les quals no és previsible que s’alterin les funcions vitals.

Els primers auxilis poden ésser útils en qualsevol dels tres nivells, però poden ésser fonamentals en el cas de les emergències, ja que unes mesures simples permeten de mantenir les funcions vitals fins que es rebi l’assistència mèdica oportuna. En el cas de les urgències mitjanament greus, uns primers auxilis adequats també poden ésser molt importants, ja que faciliten l’eficàcia de l’assistència mèdica posterior.