Resultats de la cerca

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat,…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en comptabilitat i en…

Vida i obra Fundador del Liceu Dalmau 1919 d’ensenyament mitjà i d’idiomes, que fou clausurat el 1939 i el 1940 passà a ser l’Institut Belpost-Tecnopost d’ensenyament per correspondència Fou el creador del primer mètode de taquigrafia aplicat al català —exposat a Taquigrafia catalana 1935—, membre del Consell Superior de Cultura de la República 1938 i un dels principals impulsors de l’esperantisme a Catalunya Publicà un gran nombre d’articles en favor de la normalització del català i la promoció de l’esperanto, i prop d’unes tres-centes collaboracions de caràcter pedagògic,…

Fill i deixeble d’ Alexandre de Riquer i Inglada , s’especialitzà també en exlibris Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a Llotja, s’especialitzà en exlibris, formà part de l’Agrupació Ars —germen d’Els Evolucionistes— i fundà les revistes Mediterrània 1916 i La Marsellesa Residí a Mallorca 1919-20, on collaborà a Vanguardia Balear —des d’on combaté Anglada i Camarasa— i en altres publicacions Publicà Por tierra dorada 1920, La cançó del Sena 1924, illustrat per ell mateix, i la novella, autodenominada futurista, La nina del capell verd 1926 a la collecció “La Novella Catalana” que ell…

Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de  Josep Palau i Claveras  Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en dues ocasions el…

Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Joan Bonet collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció Jordi dels Gorcs , en els Quaderns Mensuals de la mateixa publicació, i “uns seminaristes”, en la puntualització de La…

Vida i obra Fundà el Centre de Lectura 1859, en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” 1864-66, dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne diversos…

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català  i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…

Collaborà en nombroses publicacions d’adults i d’infants i illustrà centenars de llibres La seva obra, amplíssima i popular, sobresortí per l’encert expressiu, una extraordinària habilitat tècnica i seguretat artística Reflecteix les formes de vida de la societat catalana dels tres primers decennis del segle XX a través d’un gran poder de síntesi Abandonant la seva primera formació, castellana, — era fill d’un militar — , s’integrà plenament en l’esperit d’un poble que es trobava en un moment de recuperació de la seva personalitat Començà a publicar el 1902 al Cu-cut , on hi ha una bona part…