Resultats de la cerca
Es mostren 280 resultats
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
granodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica composta de plagiòclasi sòdica, feldespat alcalí, quars i minerals foscs subordinats.
Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques
lidita
Mineralogia i petrografia
Roca silícia de gra molt fi, composta principalment de quars i de calcedònia.
És de color negre o gris fosc quan conté matèria carbonosa i de color marró clar o verd quan conté hidròxid de ferro o clorita És utilitzada en joieria com a pedra de toc
carneola
Mineralogia i petrografia
Varietat del quars, de color vermell per la presència d’òxid de ferro.
ull de tigre
Mineralogia i petrografia
Varietat de quars que conté inclusions de crocidolita, que és un mineral fibrós.
La crocidolita originàriament és de color blau, però per oxidació posterior del ferro que conté pren un color groc daurat És molt emprat en joieria tallat en forma de caboixó, que presenta millor l’efecte d’un ull
Goiás
Divisió administrativa
Estat del centre del Brasil, fronterer al N amb l’estat de Tocantins, a l’E amb els de Bahia i Minas Gerais, al S amb el de São Paulo i a l’W amb els de Pará i Mato Grosso.
La capital és Goiânia El tret principal del seu relleu és l’existència de les chapadas , de 500 m d’altitud mitjana cap al S el relleu és molt més elevat El clima és tropical amb estacions seca i plujosa ben marcades Les precipitacions són de 1 611 mm anuals, i la temperatura mitjana, a Goiânia, és de 22,8°C Els rius principals són l’Araguaia, el Paranaíba i el Tocantins El bosc és dens al N, mentre que al S domina la sabana L’evolució demogràfica ha estat ràpida a partir del 1920 gràcies al pla de colonització de la regió central del Brasil 826 000 h el 1940, 1 955 000 h el 1960, bé que…
fluorita
fluorita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Fluorur de calci, CaF 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…
ultraviolat
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a la regió dels raigs X.
Si hom pren com a límit de la radiació visible la que té una longitud d’ona λ, per sota de la qual l’ull només percep l’1,1% de l’energia incident, la radiació ultraviolada comença a 4 300 Å, però com que l’ull pot detectar longituds d’ona inferiors si la radiació que les té és prou intensa, hom ha convingut a situar la regió de l’ultraviolat entre les longituds d’ona de 3 850 a 100 Å La transparència d’una substància a l’ultraviolat disminueix a mesura que aquesta substància és irradiada per aquest raig El vidre corrent és menys transparent que el quars cristallí així, un gruix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina