Resultats de la cerca
Es mostren 4228 resultats
icona
Icona
© Fototeca.cat-Corel
Lingüística i sociolingüística
En semiòtica, signe que té una relació de semblança amb una realitat exterior determinada.
creure
Tenir fe en la realitat, en l’eficàcia, en la probabilitat, d’una cosa.
mònada
Filosofia
Terme utilitzat per diversos filòsofs per a designar els elements últims de la realitat.
D’origen pitagòric, fou utilitzat per Plató i per diversos autors cristians, així com per Giordano Bruno i altres filòsofs
garantir
Assegurar la certesa, la realitat (d’un fet); fer tenir creença (en alguna cosa).
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…
jo
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, instància psíquica que uneix l’allò amb el món exterior i fa de pont entre l’allò i el super-jo
.
Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l’allò, o estructura psíquica primitiva Dotat de consciència, selecciona i controla una part dels desigs i les exigències que deriven de l’estructura psíquica primitiva Fet i fet, és, doncs, un sistema d’adaptació a la realitat
matèria
Filosofia
En contraposició a l’esperit, qualitat essencial de real en virtut de la qual les coses existeixen independentment del fet que siguin conegudes per la consciència.
Si hom entén aquesta com a consciència humana, l’afirmació de la realitat material dóna lloc al realisme, en contraposició a l'idealisme si hom entén alhora la mateixa consciència divina de la qual, per tant, la realitat existent resta independitzada, incideix en el materialisme, en contraposició a l'espiritualisme
principi
Filosofia
Allò de què una cosa procedeix, l’element de què una cosa consta.
Fou l’objecte de la recerca i de la reflexió cientificofilosòfica dels presocràtics, preocupats per comprendre el món, en la seva unitat, a partir d’un únic principi en grec arché o realitat fonamental, identificada amb els quatre elements element 1 o amb la realitat indefinida l' àpeiron d’Anaximandre aigua, aire, foc, àpeiron , de la combinació de diversos elements, o substàncies primigènies Empèdocles, pluralistes, etc
principi del plaer
Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.
Segons la psicoanàlisi, les activitats inconscients anomenades també activitats de l' id o de l’allò són dominades per aquest principi amb el desenvolupament de l' ego, tanmateix, la persona pren consciència del que la realitat exigeix principi de realitat amb el desenbolupament del super-ego , així mateix, pren consciència de les exigències ideals que no se satisfan ja en la fprma primitiva de l' id