Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
coherència
Física
Propietat dels fenòmens ondulatoris òptics que consisteix en la constància al llarg del temps de la diferència de fase entre els components monocromàtics d’un grup d’ones, la qual cosa té per conseqüència la producció d’interferències.
Una font puntual i monocromàtica és perfectament coherent una font extensa i pràcticament totes les fonts reals ho són consta de molts punts emissors els oscilladors atòmics que emeten trens d’ona independents i no monocromàtics, els quals se superposen a l’espai però no presenten una diferència de fase constant en cada punt i no són, doncs, coherents La coherència s’assoleix, generalment, en dividir un front d’ona en dues parts, fer-los recórrer camins òptics diferents i, finalment, superposar-les Els làsers són fonts lluminoses altament coherents
ritme llombard
Música
Ritme que consisteix en la successió alterna de valors breus i llargs, de manera que els breus siguin mètricament més accentuats que els llargs (sempre valors amb punt).
Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales
Jim Dine
Pintura
Pintor nord-americà.
El 1958 s’installà a Nova York es donà a conèixer pels seus happenings 1959 El 1960 féu una exposició de pintura neodadaista, una de les més representatives del pop nord-americà Introdueix en la seva obra —plena de vitalitat, humor i agressivitat— objectes reals corbates i vestits, martells i ganivets, com a elements fonamentals —enganxats o reproduïts— i com a contrapunt a l’espai creat per la superfície pictòrica expressionista Perles 1961, The Salomon R Guggenheim Museum, Nova York, Quatre dissenys per a la font en homenatge al pintor Balla galeria MJackson
axioma d’Arquimedes
Matemàtiques
Axioma relatiu a la construcció dels nombres reals segons el qual, donats dos nombres reals positius qualssevol, sempre existeix un múltiple enter del menor que supera el més gran.
flux
Economia
Corrent de recursos establert entre sectors, agents econòmics o àrees geogràfiques.
Hom parla de fluxos reals quan són recursos físics béns i serveis, i de fluxos monetaris si hom es refereix a actius líquids Les magnituds flux representen un moviment més o menys regular de béns que engrosseixen un determinat fons o estoc Aquests estocs capital, patrimoni, productes emmagatzemats només es poden incrementar mitjançant la incidència de magnituds flux renda, ingressos, productes acabats, que l’expressen sempre en quantitat per unitat de temps El concepte de flux és utilitzat per la comptabilitat estatal per a determinar macromagnituds, com el PNB, i per a l’…
Thomas Mann
Música
Escriptor alemany.
Home d’àmplia cultura musical, el wagnerisme fou un dels eixos de la seva formació intellectual Moltes de les seves preocupacions filosòfiques i polítiques tenen com a referència l’obra de Wagner, que considerava l’expressió més genuïna del tarannà alemany S’interessà també per altres compositors, singularment per Gustav Mahler, la figura del qual li serví per a crear el protagonista de la novella La mort a Venècia 1913 Una de les seves novelles principals, Doktor Faustus 1947, té com a protagonista un compositor imaginari que reuneix característiques de diversos intellectuals i artistes…
successió de Cauchy
Matemàtiques
Successió {Xn} en que la distància entre dos termes, d(xm,xn)>, tendeix a zero quan m,n tendeixen a infinit.
El seu significat és donat un nombre qualsevol ε> 0, existeix un N tal que dx m ,x n > ε quan m,n > N Cal fer notar que tota successió convergent és successió de Cauchy, tenint en compte, tanmateix, que no tota successió de Cauchy és convergent en l’espai mètric de tots els nombres reals, en el qual d α,β = α-β, tota successió de Cauchy és convergent Aquest és un exemple d’un tipus important d’espais mètrics l’espai mètric complet , definit com un espai mètric en el qual tota successió de Cauchy és convergent
George Segal
Escultura
Escultor nord-americà.
Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art Des del 1956 exposà regularment als EUA La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives collocades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots despersonificats
Jacob Viner
Economia
Economista canadenc.
Deixeble de Taussig, fou professor de les universitats de Chicago 1919-46 i Princeton 1946-60 És un dels primers especialistes del s XX en teoria del comerç internacional Publicà Studies in the Theory of International Trade 1937, on estudia des dels mercantilistes fins als precedents de Keynes/> Una altra obra seva és International Trade and Economic Development 1953 Autor també d’un famós article 1931 sobre corbes de costs i corbes d’oferta, hom li deu la distinció entre economies reals externes i economies pecuniàries externes És important la seva tasca teòrica i la seva…
realitat augmentada

Exemple de realitat augmentada
© CCCB
Electrònica i informàtica
Conjunt de dispositius i tecnologies que permeten afegir informació virtual sobre entorns reals.
Es comporta com si fos una capa d’informació addicional que se superposa al món real Per a disposar d’aquesta tecnologia, cal un monitor telèfon mòbil, pantalla d’ordinador, etc on poder veure la informació afegida i un programari que controla una càmera, un sensor o un GPS que, tot analitzant les dades o les coordenades del món real, afegeix la informació addicional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina