Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
Jaume Gil
Música
Orguener valencià.
Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…
Victor Mustel
Música
Constructor d’harmòniums francès.
Orfe a dotze anys, després de diversos treballs emprengué la construcció d’instruments musicals Començà per l’acordió, i el 1840 ja perfeccionà l’instrument d’AF Debain Installat a París 1844, treballà amb J Alexandre en els "orgues expressius" El 1853 establí un taller propi, on perfeccionà l’harmònium de GJ Grenié, i inventà el sistema de la doble expressió, que patentà el 1854 i li valgué un premi en l’Exposició Universal de París 1855 El seu gran enginy el menà a la perfecció màxima de l’instrument amb els registres de forte expressif , l’harpe éolienne de 2', el métaphone i el barytone…
Riccardo Filangieri di Candida Gonzaga
Historiografia
Historiador.
Fou inspector de l’Archivio di Stato di Napoli i inspector general dels arxius italians Entre les seves nombroses publicacions, dedicades especialment a temes napolitans i italians del sud, es destaquen les relacionades amb la història catalana, sobretot les referents al Castel Nuovo i, entre altres, Storia dell’Università di Napoli nell’età aragonese 1924, Architettura e scultura catalana in Campania nel secolo XV 1930 i La biblioteca dei re aragonesi di Napoli 1955 Reconstruí els registres de la cancelleria angevina de Nàpols, que havien estat destruïts per bombardeigs en la Segona Guerra…
Jean Bourgeois-Pichat
Demografia
Demògraf francès.
Fou un dels fundadors, l’any 1944, de l’Institut National d’Études Démographiques INED de París, del qual fou posteriorment director 1962-71, i dirigí la Divisió de Població de Nacions Unides 1953-62 Des del 1971 fou director del Committee for International Cooperation in National Research in Demography CICRED, també a París Millorà l’anàlisi de la fecunditat i la comprensió dels seus determinants Mesure de la Fécondité des Populations , 1950 amb la incorporació de l’ordre de naixement com una variable Fou un dels principals introductors del concepte de població quasiestable Stable, Semi-…
Manuel Mas i Soldevila
Literatura catalana
Poeta i dietarista.
Fou professor de lleis a la Universitat de Barcelona Publicà diverses poesies, en català i en castellà, i participà en certàmens poètics i commemoracions diverses A més, escriví un Diari sobre els fets històrics i les tensions polítiques a Barcelona des del 1700 fins al 1705 Amb el pseudònim Ermità de Sant Pau participà en el certamen de sant Oleguer Barcelona 1702, on guanyà el primer premi de composicions catalanes La seva producció es conserva en el manuscrit Desperdicios del Parnaso ms 1233 de la BC, amb una introducció en castellà, però amb una dotzena de composicions en català, que…
ripieno
Música
Terme utilitzat als segles XVII i XVIII en oposició a solo o a concertino.
Designa, per tant, els instruments que formen part del tutti en un concert o un concerto grosso o les veus d’un cor, quan cada part és interpretada per diversos instrumentistes o cantants En el cor inicial de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, es dona la indicació soprani in ripieno per als cantants als quals es confia la melodia de coral O Lamm Gottes Es dona entenent, així, que la melodia no és per a un solista En el Concert de Brandenburg núm 4 , del mateix compositor, es troba la indicació ripieno en les parts orquestrals de violí i viola per diferenciar-les del violino…
Ponç de Gualba
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1303-34).
Nebot del bisbe de Barcelona Guerau de Gualba Sagristà de la seu de Mallorca d’abans del 1299, canonge de Barcelona i administrador de la seu vacant de Mallorca 1301 Consagrat bisbe de Barcelona 1303, intervingué en molts conflictes als monestirs diocesans i començà la sèrie de registres de visites pastorals Colleccionà les constitucions de l’església de Barcelona Jaume I de Catalunya-Aragó l’envià a la cort pontifícia a prestar homenatge a Joan XXII per raó de la investidura de Còrsega i Sardenya Promogué nombroses obres seus de Mallorca i Barcelona i construccions de nova planta priorat de…
Nigel Williams
Teatre
Novel·lista i autor teatral anglès.
En les seves primeres obres explorà les relacions entre grups individuals aïllats per voluntat pròpia o bé per alguna altra circumstància Tot i que els principals temes tractats són la raça, el sexe o les classes socials, sempre hi ha un rerefons clarament polític Respecte al llenguatge, ha evolucionat des d’un ús de diversos registres inclòs el cockney amb una voluntat naturalista o realista, vers una fluïdesa formal i una certa estilització, principalment en l’obra Country Dancing 1987, que representà un canvi en la seva línia d’actuació De les seves obres destaquen, a part de la ja…
Enric Duran i Tortajada
Literatura catalana
Escriptor.
Des del 1912 publicà poemes i narracions a Avant , El Cuento del Diumenge , El Progreso de Xàtiva, Taula de Lletres Valencianes i Las Provincias El 1930 fou un dels fundadors de la collecció “Nostra Novella”, on publicà, entre d’altres, les narracions de to popular Ninots de falla 1931 i el relat Els ulls de l’esperit 1930, d’imitació de registres romàntics Com a autor teatral, abans del 1936 estrenà algunes obres escrites amb la collaboració del seu germà Miquel De la seva poesia, influïda per Teodor Llorente, en destaquen Els sonets de la llar 1942, Les cançons de l’Horta…
,
L’emergència dels funcionaris: Pere Desbosc
El mestre racional i els seus subalterns, Lleis Palatines , 1337 BRAI L’expansió territorial de l’oligarquia urbana barcelonina es pot començar a datar amb precisió des del segle XII Aquesta expansió es va anar accentuant, progressivament, a les centúries posteriors La majoria dels ciutadans que aconseguien d’adquirir els castells i les fortaleses de les proximitats de la ciutat eren membres del funcionariat més alt alguns d’ells, sobretot al segle XIV, eren elements actius en la política exterior del regne i d’altres, especialment al segle XV, foren destacats militars a les ordres del rei,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina