Resultats de la cerca

Segons llur finalitat, les armes poden ésser classificades en armes defensives , per a protegir individualment escut, arnès, casc, màscara antigàs, etc o bé collectivament antimíssils, etc, i armes ofensives , destinades a l’atac segons el maneig, les armes ofensives poden ésser armes de mà bastó, maça, porra, destral, tomahawk , alfange, alabarda, punyal, daga, etc i armes llancívoles o de tret , d’acció a distància de l’atacant segons el mètode de propulsió, les armes llancívoles o de tret es classifiquen en impulsades a mà fona, arpó, venable, llança, boleadoras , bumerang, bomba de mà,…

És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock  1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com  Disco Expres 1970,  Top Magazine 1972, Extra 1972,  El Musical , Popular 1  1973 o Súper Pop  1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que no pas per…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…

De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades i és comuna als Països Catalans

La plataforma i el talús continentals de les costes catalanes són tallats per diversos canyons submarins, que els pescadors anomenen recs Comuniquen les aigües somes amb els fons abissals i molts acaben en canals submarins Els més destacats són, de nord a sud, el de cap de Creus, el de Palamós, el de Blanes, el del Foix i el de Tarragona Paret d’un canyó submarí amb colònies de corall blanc Madrepora oculata i una abundant fauna de molluscs bivalves i braquiòpodes S’hi aprecia l’abundància de krill , abundant a les parets dels canyons, cosa que fa que hi vinguin les balenes, que, en la…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’…