Resultats de la cerca

És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…

Cristallitza en el sistema trigonal, i forma cristalls petits que es troben en druses o en masses granulades o compactes té bona exfoliació i és de color blanc o groguenc Té duresa 3,5-4 i pes específic 2,6-2,9 Existeixen jaciments, entre d’altres llocs, prop de Roma, d’on hom en prepara alum romà L’alunita és el resultat de la descomposició de roques traquítiques per l’acció de les dissolucions de sulfurs alcalins i d’aigües oxidants A vegades es troba també en venes irregulars d’origen hidrotermal, en alteracions de roques volcàniques i en sediments argilosos

Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…

La geografia S'inicia alS del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang…

És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita

La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’aigua salinitat,…

És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…