Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
massís Armoricà
Massís
Unitat geològica situada al nord-oest de França, que s’estén per Bretanya, Vendée, Anjou, el baix Maine i l’oest de Normandia.
És formada bàsicament per esquists cristallins del Precambrià plegats en direcció W-NW-E-SE, direcció anomenada armoricana una direcció secundària W-SW-E-NE, visible al nord del massís, s’interfereix amb la principal Intensament erosionats, aquests materials formen un peneplà de formes suaus i monòtones, que no depassen els 417 m Les roques dures granits, quarsites formen els relleus, de disposició allargassada els esquists formen solcs i conques Als nuclis dels sinclinals s’han conservat sediments primaris Hi ha excepcions a aquesta disposició general, a causa de moviments…
alunita
Mineralogia i petrografia
Sulfat bàsic d’alumini i potassi (K, Na)Al3(SO4)2(OH)6.
Cristallitza en el sistema trigonal, i forma cristalls petits que es troben en druses o en masses granulades o compactes té bona exfoliació i és de color blanc o groguenc Té duresa 3,5-4 i pes específic 2,6-2,9 Existeixen jaciments, entre d’altres llocs, prop de Roma, d’on hom en prepara alum romà L’alunita és el resultat de la descomposició de roques traquítiques per l’acció de les dissolucions de sulfurs alcalins i d’aigües oxidants A vegades es troba també en venes irregulars d’origen hidrotermal, en alteracions de roques volcàniques i en sediments argilosos
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…
proanurs
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils, coneguts per un sol gènere trobat als sediments triàsics de Madagascar.
gra
Geologia
Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
eluvió
Geologia
Conjunt de sediments que no han estat transportats i han restat al lloc de formació.
bentos marí

Aspecte del bentos marí, amb una esponja, un dels animals més abundants
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Bentos que ocupa tot el fons marí, des de la costa fins a les grans profunditats oceàniques.
La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les condicions de l’…
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina