Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat de Groningen 1961, treballà a l’FMI en 1966-69 Posteriorment fou professor de macroeconomia a la Universitat d’Amsterdam 1970-73, ministre de finances del govern socialdemòcrata 1973-77 i president del banc central dels Països Baixos 1982-97 President de la Institució Monetària Europea 1997, el 1998 esdevingué el primer president del Banc Central Europeu, càrrec que assumí l’1 de gener de 1999 i del qual cessà el novembre del 2003 per a cedir-lo al francès Jean-Claude Trichet, tal com establia el pacte entre Alemanya i França previ a l’entrada en vigor d’…

L’entrada de Macedònia a la UE i l’OTAN va continuar marcant bona part de l’actualitat política internacional al país Els processos d’adhesió oberts amb tots dos organismes es van mantenir bloquejats per Grècia pel contenciós sobre el nom de Macedònia Dins el procés de negociacions entre la UE i el Govern macedoni es va seguir insistint en la necessitat d’aplicar reformes en sectors clau com l’Administració pública, el transport, l’energia, la justícia o l’agricultura Per a aquesta darrera, es van aprovar ajuts per valor de 18 milions d’euros a principi d’any per donar suport a reformes en el…

Estudià a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en dret Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brusselles 1893-1940 Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932 Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913 Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del…

Estudià matemàtiques i astronomia a la Universitat d’Uppsala L’any 1882 entrà a treballar com a assistent del director de l’Observatori d’Estocolm Mogut per les seves inquietuds socials, dirigí el diari socialista Tiden i posteriorment el Socialdemokraten Participà en la creació del partit socialdemòcrata del qual fou escollit parlamentari a les eleccions generals del 1897 Fou ministre d’hisenda 1917-18, ministre d’afers estrangers 1921-23 i primer ministre en tres ocasions 1920, 1921-23, 1924-25 Com a ministre d’afers estrangers aconseguí l’ingrés de Suècia a la Societat de…

Torner d’ofici, el 1861 començà a participar en el moviment obrer alemany, del qual dirigí la fracció marxista, fins que al congrés d’Eisenach 1869 fundà, amb Wilhelm Liebknecht, el partit socialdemòcrata El 1875 aconseguí d’unificar el moviment obrer alemany S'oposà a les doctrines anarquistes de Bakunin i de Most Fou diputat al Reichstag del 1867 fins a la seva mort Lluità contra l’imperialisme alemany de l’època Escollí una línia intermèdia entre els revisionistes i els partidaris d’una posició més radical Escriví diverses obres de política, entre les quals Die Frau und der…

Alt funcionari de l’estat, creà el Partido Socialdemócrata 1976 amb el qual s’incorporà el 1977 a Unión de Centro Democrático , encapçalant-hi l’ala esquerra Com a ministre d’hisenda 1977-79, promogué la reforma fiscal i, des de la cartera de justícia 1980-81, l’aprovació de la llei del divorci Contrari a la involució d’UCD cap a la dreta, se'n separà pel novembre del 1981 i fundà el Partido de Acción Democrática, força de centreesquerra que el 1982 pactà una coalició estable amb el PSOE i s’hi integrà al començament del 1983 L’any 1985 fou nomenat ministre d’afers estrangers en el govern…

Voluntari durant la Primera Guerra Mundial, fou ferit greument i després esdevingué pacifista Conegué Max Weber i fou amic de Kurt Eisner Formà part del Partit Socialdemòcrata Independent d’Alemanya i fou president dels comitès de treballadors, pagesos i soldats de Baviera 1918 Intervingué en l’intent d’insurrecció de Munic, fou empresonat durant cinc anys i s’exilià el 1933 Sis anys després se suïcidà La seva obra és de tipus expressionista i es caracteritza per la protesta contra la guerra Hinkemann , 1924 i contra qualsevol forma de violència Fou autor de drames, de manifests…

De família benestant, féu la carrera militar Finida la Primera Guerra Mundial, durant la qual, a Washington, es veié implicat en casos d’espionatge i sabotatge, es dedicà a la política Milità al partit catòlic del centre, en l’ala més dretana, i fou diputat al Reichstag 1921-32 Elevat a la cancelleria 1932, hi féu una política autoritària, expulsà el partit socialdemòcrata i afavorí els nazis Havent dimitit el mateix any, fou vicecanceller de Hitler 1933-34 i ambaixador a Àustria 1934-38 —on treballà per a l’annexió a Alemanya— i a Turquia 1939-44 Absolt al procés de Nuremberg…

Doctor en dret per la Universitat de Viena 1961, el 1963 fou assistent del vicepresident del Parlament Diputat pel partit socialdemòcrata austríac SPÖ des del 1971 i amb Bruno Kreisky  com a canceller, en fou cap del grup parlamentari en 1975-83 i 1987-90 Ministre de cultura i ciència 1983-87, fou vicepresident del Parlament en 1990-2002 i president de la cambra en guanyar les eleccions presidencials de l’abril del 2004 Parallelament ha desenvolupat una carrera docent a la Universitat d’Innsbruck des del 1978 En les eleccions presidencials de l’abril del 2010 fou confirmat en el…

Advocat de professió, i membre de la Unión Cívica Radical, mantingué una línia d’hostilitat envers el peronisme i els règims militars consecutius, impulsà des del 1972 la renovació del seu partit i, el 1982, n'esdevingué líder màxim El 1983, davant la crisi de la dictadura, s’imposà la seva orientació socialdemòcrata i esdevingué president de la República 1983-89 En aquesta etapa hagué d’afrontar una greu crisi econòmica i la reorganització democràtica del seu país En el terreny de la política interior, hagué d’organitzar i dur a terme els processos judicials contra els oficials del període…