Resultats de la cerca

Hom subratlla aquest concepte en el sentit que actualment hom no accepta d’aïllar els fenòmens delirants, ans pretén de comprendre'ls com a fruit d’un estat patològic més ampli, que abasta tota l’estructura mental, vivencial i afectiva del subjecte

S'anomena seqüència progressiva l’ordre lògic dels elements de la frase subjecte + verb + complements directe + indirecte + circumstancial i seqüència regressiva , l’ordre alterat dels elements de la frase, relativament al seu ordre lògic, per anticipació d’alguns d’ells respecte a un altre

Amb relació a l’essència, la propietat propietas o proprium es diferencia del gènere i l’espècie respecte a l’accident, és inseparable, com aquest, del subjecte que la posseeix, alhora que, a diferència de l’accidental, només és present en una espècie determinada de subjectes

Per exemple, en el nen estudia la lliçó , la disposició gramatical forma tàctica dels sintagmes subjecte E verb E complement directe és un tagmema que té l’episemema o significació agent del verb i objecte del verb En la frase Corre , l’entonació imperativa és també un tagmema

La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal

Sant Agustí en féu resultat del pecat original Però com que, àdhuc batejat, l’home continua subjecte a la concupiscència, els reformadors en conclogueren que el cristià, justificat, continuava essent pecador El concili de Trento declarà que la concupiscència no era pecat, malgrat que en provenia i hi portava

Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…

Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa

Els dos fenòmens fan referència a la veu que imita la veu inicial però no s’han de confondre, ja que, si bé en un cànon l’antecedent designa una veu en tota la seva extensió, en una fuga la resposta només designa la versió en la dominant del subjecte inicial

Les característiques de les llengües d’aquest grup són classes nominals marcades per prefixos i sufixos, sistema de concordança segons la classe nominal del subjecte i permutació de fonemes inicials en el nom i el verb Gairebé totes les llengües d’aquest grup són tonals, excepte el ful, el wòlof i el serer