Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
triangle de Tartaglia
Matemàtiques
Disposició triangular de nombres enters que en línia horitzontal dóna ordenadament els coeficients de la potència n-èsima del binomi (a+b).
Establertes les dues primeres línies, les successives són obtingudes collocant la unitat com a primer i últim element, i com a elements intermedis els nombres resultants de la suma dels dos elements contigus de la fila anterior El triangle de Tartaglia és anomenat també triangle de Pascal
prova
Matemàtiques
Operació efectuada per tal de verificar l’exactitud d’una altra operació, d’un problema o d’un càlcul qualsevol.
La prova de cada operació és específica de l’operació el resultat de la qual hom vol verificar Així, la prova de la suma consisteix a repetir l’operació però agafant els sumands en ordre invers la prova de la resta , a sumar el residu al subtrahend per obtenir el minuend la prova de la multiplicació , a repetir l’operació invertint el multiplicand i el multiplicador o, també, a dividir el resultat per un dels factors, per obtenir l’altre factor la prova de la divisió , a multiplicar el quocient pel divisor i sumar al resultat el residu, per obtenir el dividend La prova del nou ,…
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del…
Jordi Cruz, principal guanyador de les estrelles Michelin a Catalunya
Jordi Cruz es converteix en el xef català actual amb més estrelles 5 quan el seu restaurant Angle en suma la segona També aconsegueixen estrelles els restaurants Aürt de Barcelona d’Artur Martínez Cinc Sentits, també de Barcelona, de Jordi Artal, i Deliranto de Salou de Josep Moreno
àlgebra graduada
Matemàtiques
Àlgebra sobre un cos, altrament conegut com R-àlgebra, en la qual hi ha una noció consistent del pes d’un element. La idea és que els pesos dels elements se sumin quan es multipliquen els elements tot i que ha de permetre l’addició ‘inconsistent’ de diversos pesos.
Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d’ E p per un element d’ E q pertany a E p+q
portar-ne (un, dos, tres, etc)
Matemàtiques
Reservar les desenes (les centenes, etc) d’una suma o d’un producte per afegir-les a la suma o al producte d’ordre immediatament superior.
teoria del camp
Psicologia
Teoria psicològica vinculada a la psicologia de la forma o Gestalt que fa referència a l’estructuració de la percepció.
El camp perceptiu és comparat a un camp magnètic de forces que espontàniament adopta una certa estructura pel fet de la interacció dels elements magnètics La primera de les lleis formulades a partir d’aquesta teoria diu que un conjunt és més que la suma de les parts que el formen
grau de mesclament
Física
Concepte que expressa el grau de desordre termodinàmic d’una mescla de fluids.
El grau de mesclament d’un sistema és nul quan els paràmetres termodinàmics energia lliure, entropia, etc són iguals a la suma dels de cadascun dels components En un sistema format per dos gasos separats per una paret impermeable, o en la mescla de dos gasos idèntics, el grau de mesclament és nul
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486