Resultats de la cerca

L’emissió de Jaume III seguí els tipus sant Joan dret a l’anvers, flor de lis al revers i paràmetres del model florentí però amb llegenda Rex Maiorica i marca d’una creueta equilateral sobre pal florí mallorquí Pere III continuà inicialment els mateixos patrons i baté a Perpinyà florins sense marca i amb la llegenda Arago rex L’encunyació fou arrendada pel rei a diversos moneders entre el 1346 i el 1374 L’any 1349 hom manà d’afegir la inicial del nom del rei P i, almenys des del 1352, marques d’emissió que hagueren d’ésser diferents a cada arrendament i que reflectiren sovint l’heràldica…

TVE de Barcelona crea nous espais en català “Nova Gent”, “Mirador”, “Taller de Comèdies”

Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja Féu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de Marià Carreres Féu després collaboracions amb Joan Ballester i Ayguals d’Izco Repintaren la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia l’any 1856 feren decoracions per al Teatre del Circ Barcelonès El mateix any anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic Entrà al taller dels eminents Cambon i Thierry A la fi del 1868 o començament…

En l’argot de taller, hom diu que la peça que presenta balanceig fa la senyora

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…

Format com a pintor a Barcelona, on el 1950 obrí un estudi taller, aviat es decantà cap al gravat, i es convertí en un dels representants més destacats d’aquesta tècnica a Catalunya L’any 1957 anà a París becat pel Cercle Maillol Hi establí contacte amb el gravador català Lluís Bracons, amb qui obrí l’Atelier de Recherches Plastiques et Téchniques Calcographiques, de marcat caràcter experimental Novament a Barcelona, treballà als obradors de l’editor Gustau Gili del 1966 al 1975, i a partir d’aquest any, en el seu propi taller Intervingué en l’estampació d’obres dels…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972…

Aquest sistema fou adoptat per la majoria dels gremis dels Països Catalans durant el segle XV La mestria conferia al menestral la plenitud dels seus drets econòmics direcció del taller i privilegis de fabricació i de venda i socials participació en el govern de la corporació Tanmateix, sota les disposicions aparentment igualitàries, existia una diversitat de situacions econòmiques mestres realment independents que eren petits empresaris, grup reduït i minoritari que governava els gremis mestres formalment independents que, tenint taller i treballadors propis, es…

Com a ofici femení, és un dels tradicionalment més estesos i un dels pocs subjectes a la reglamentació general en l’Antic Règim És també exercit, igualment per dones, per les cases