Resultats de la cerca
Es mostren 11287 resultats
zigènids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions mitjanes i de morfologia força peculiar, ja que, encara que són d’activitat diürna, filogenèticament no tenen res a veure amb els ropalòcers i, a més, utilitzen feromones sexuals.
De vol vibrant, tenen el cos molsut i les ales allargades, de colors vius i metàllics, indicadors de llur toxicitat Fins i tot les erugues, de cap retràctil, són també tòxiques, ja que secreten composts derivats del cianur La família integra més d’un miler d’espècies, de les quals viuen a Europa una seixantena i trenta-dues als Països Catalans Els dos gèneres més importants són Zygaena de colors blau, vermell i blanc i Procris de color verd
somereta
Entomologia
Ortòpter de la família dels efipigèrids pertanyent a diversos gèneres, com Ephippigera, Steropleurus i Pycnogaster, d’uns 2-4 cm de llargada segons les espècies, amb el protòrax proveït d’un pronot molt gros que protegeix els èlitres reduïts a escates coriàcies: no tenen les ales membranoses.
Les femelles tenen un llarg oviscapte de color críptic, gris o verd, i viuen sobre mates i arbusts s’alimenten exclusivament de plantes Algunes espècies, com ara Ephippiger vitium , ocasionen estralls a les vinyes
estat sòlid
Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’…
estereoisomeria
Química
Tipus d'isomeria que presenten els composts que tenen els mateixos àtoms units entre ells i en el mateix ordre, però que difereixen en llur arranjament espacial, és a dir, en la configuració
.
Se subdivideix en isomeria òptica i isomeria geomètrica Aquesta diferència de configuració, en un àtom de carboni saturat, és possible perquè les seves valències són dirigides cap als quatre vèrtexs d’un tetràedre el centre del qual és ocupat per l’àtom de carboni, i té lloc quan els quatre àtoms o grups d’àtoms enllaçats al carboni central són diferents, puix que aleshores hi ha dues maneres possibles de distribuir aquests quatre grups d’àtoms Les dues configuracions que en resulten no són superposables, sinó que són com la imatge especular l’una de l’altra hom diu que els composts…
corda vocal
Fonètica i fonologia
Anatomia
Cadascun dels quatre replegaments, dos a cada banda, de la mucosa de la laringe, els quals, disposats en sentit anteroposterior, tenen, com a inserció anterior, el cartílag tiroide i, posteriorment, el cartílag aritenoide.
Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així…
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
pleuronectiformes
Palaia, peix de l’ordre dels pleuronectiformes
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis, que tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimètric, amb una de les cares sense pigments i les aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gairebé totes dues vores del cos.
La majoria dels òrgans també són asimètrics, ambdós ulls són a la banda pigmentada i molt propers l’un de l’altre, la boca és esbiaixada, la part davantera del crani és deformada i no tenen bufeta natatòria Neden mitjançant ondulacions del cos i les aletes, i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos Les larves són simètriques i neden normalment Són carnívors i generalment marins Comprèn 600 espècies 35 de les quals són pròpies de la Mediterrània, repartides en 20 famílies, les més importants de les quals són la dels pleuronèctids, la dels solèids i la dels…
trompa
La papallona colibrí té una llarga trompa que li permet xuclar en vol estacionari
Levilo (CC BY-NC 2.0)