Resultats de la cerca
Es mostren 321 resultats
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont
Història
Segon duc d’Híxar i de Lécera.
Es casà 1464 amb Guiomar Enríquez, cosina de la reina Joana Defensà Catalunya contra el duc de Lorena 1467 Combaté contra Portugal es distingí a Zamora i a Toro i contra Navarra 1470 Fou camarlenc de Joan II 1474 i diputat per Aragó 1483 Anà a la guerra del Rosselló contra els francesos 1495 Obtingué el títol de comte de Belchite 1498, que fou el dels hereus dels ducs d’Híxar Participà en la conquesta de Navarra 1512 i en les corts del 1515 Testà el 1517
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada
Gábor Devecseri
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, traductor i filòleg hongarès.
La seva poesia, recollida als volums Margitszigeti elégia ‘Elegia de l’illa de Santa Margarida’, 1945, Jövendö tükre ‘Espill del futur’, 1954 i Bikasirató ‘Plant pel toro’, 1971, es caracteritza per l’intellectualisme, la humanitat emocional i el rigor formal Entre les seves versions poètiques destaquen les de la Ilíada i l' Odissea Publicà igualment assaigs que testimonien un profund coneixement de l’antiguitat grecoromana, com són els recollits a Kalauz Homéroszhoz ‘Guia per a comprendre Homer’, 1970 Inspirat en les lletres antigues, escriví el drama en vers Odüsszeusz szerelmei ‘Els amors…
Manuel Granero i Valls
Teatre
Tauromàquia
Torero.
Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata
Joan Francesc de Pròixida i de Centelles-Castellet
Història
Segon comte d’Almenara i d’Aversa.
Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar
estoc
Tauromàquia
Espasa usada a les corridas per a matar el toro.
Utilitzat per al descabello és més curt i prim, forma una creu prop de la punta i no té cassoleta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina