Resultats de la cerca

Segons la destinació dels productes obtinguts, les explotacions poden ésser autàrquiques , si produeixen exclusivament per permetre la vida dels propietaris i treballadors d’una manera directa, o comercials , si són destinades al mercat i a l’obtenció de beneficis Un cas particular d’aquestes explotacions són les denominades de plantació , pròpies dels països nous, en relació, generalment, amb grans companyies Segons la classe de productes obtinguts les explotacions poden ésser complexes , en el cas que aquests productes siguin molt variats com, per exemple, les tradicionals, que eren alhora…

La determinació del nivell de remuneració, íntimament lligat al concepte de productivitat, es realitza de dues formes o bé segons el temps esmerçat i basant-se en una relació contractual contracte de treball i independent de la productivitat o bé segons el resultat obtingut o el nombre d’unitats produïdes Taylor elaborà un sistema d’incentius segons el qual la remuneració unitària és una funció creixent del nombre de peces produïdes Altres criteris estableixen la remuneració segons el temps estalviat en la fabricació d’un determinat nombre de peces

Desenvolupament enciclopèdic Amb una convençuda sensibilitat social i amb la voluntat de fer sentir la veu del món obrer i denunciar l’ambient opressiu de les relacions laborals dels anys de postguerra fins, almenys, els setanta, Martí i Pol construeix una petita epopeia que té per herois els treballadors anònims d’una fàbrica de filats, el producte del treball dels quals sempre és a benefici dels «altres», els amos, «els qui ostentosament estampen / llur nom damunt la feina», justament aquells que imposen unes condicions indignes i injustes als treballadors Els poemes combinen magistralment…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del…

Narra l’existència precària i l’adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s’han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Trujillo Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí Comença llavors la recerca d’una feina i d’un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d’una novella dividida en capítols independents— tenen com a funció posar de relleu la manca de valors que regnen a l’illa…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes històries, protagonitzades de manera exclusiva per indis mexicans, reflecteixen el seu comportament i la seva personal visió del món, radicalment diferent de l’europea, i que, a més, resulta difícil d’integrar en la societat actual “Aquí descansa Nevares” narra la revolta de Lalo Nevares, el qual, davant la pobresa i precarietat de les barraques miserables on ell i els seus viuen, s’installa en un habitatge ben diferent un cementiri sumptuós i de sòlida pedra però en el repartiment de les sepultures es reprodueixen les injustícies existents en la societat…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ SIE Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ ASau FOTOGRAFIA Adrien Porchet blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Burgos MUNTATGE Joan Pallejà MÚSICA Jaume Pahissa SO Rossend Riquer INTERPRETACIÓ Fèlix de Pomés Juan, Enriqueta Soler Marta, Pilar Torres la tanguista, Anna Maria Campoy Pilarín, Román González Crispeta Antoñito, Modest Cid un manifestant, José Sanchiz el senyoret, Alfredo Hornos l’amo de la casa, Ernest Campoy el gerent, Francisco Beltri un policia, Anna Castell l’àvia, Josep Carreras l’encarregat, Miquel Duran el pidolaire…

D’origen burgès, feu estudis a París i es lliurà a l’advocacia, que ben aviat abandonà per una vida ociosa de lectures i d’aventures galants Nomenat Maître des Eaux et des Fôrets el 1652, negligí les ocupacions del càrrec, es decantà definitivament cap al conreu de les lletres i publicà una adaptació de L’eunuque de Terenci 1654 Protegit per Fouquet, freqüentà el seu castell de Vaux, i quan aquest caigué en desgràcia, La Fontaine evocà el seu record en uns poemes que alhora li agraïen la protecció i l’acolliment atorgats Aux nymphes de Vaux, Ode au roi , 1662 El 1664 entrà al servei de…