Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
biennal
Botànica
Dit de les plantes monocàrpiques, el cicle vegetatiu de les quals dura dos anys: en el primer germina la llavor, es desenvolupen els òrgans vegetatius i són acumulades reserves, i en el segon floreixen i granen..
És el cas de la bleda-rave i de la pastanaga
ceramials
Botànica
Ordre de florídies (algues vermelles), d’aparell vegetatiu format per cladomes uniaxials que neixen directament de l’espora, amb branques carpogonials quadricel·lulars, nascudes d’una cèl·lula pericèntrica, i amb cèl·lules auxiliars formades després de la fecundació.
Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria
pseudofongs
Micologia
Grup d’organismes heterotròfics, entre els quals hi ha els oomicets, que s’alimenten per digestió externa i presenten sovint un aparell vegetatiu format per hifes de paret cel·lulòsica i que deriven d’un grup d’algues.
vernalització
Biologia
Botànica
Agronomia
Tractament de les llavors de cereals d’hivern consistent a deixar-les un cert temps a baixa temperatura, per tal de reduir llur cicle vegetatiu i que puguin ésser sembrades a la primavera, en lloc de la tardor.
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
Els fongs ameboides endoparàsits: plasmodioforomicots
Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres…
Les falgueres o filicates
Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…
El concepte d'animal
La classificació dels éssers vius en cinc regnes és un intent d’ordenar amb les tècniques modernes d’estudi els diferents grups d’organismes i imaginar-ne les possibles relacions El concepte de mòners s’ha creat modernament per a reunir els bacteris, els cianòfits i els procloròfits Biopunt, original de L Margulis i KV Schwartz 1985 Històricament, hom ha agrupat els éssers vius en dos regnes, el regne animal i el regne vegetal, basant-se fonamentalment en diferències d’índole fisiològica, concretament en la capacitat autotròfia o incapacitat heterotròfia de sintetitzar matèria orgànica a…
rafflesiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per plantes paràsites, sense clorofil·la i amb l’aparell vegetatiu reduït, de flors actinomorfes, solitàries o en raïm, generalment unisexuals, de periant monoclamidi i d’ovari ínfer, i de fruits bacciformes o capsulars, amb llavors petites i abundants.
Comprèn unes 55 espècies, la majoria tropicals, de les quals el frare d'estepa Cytinus hypocistis és freqüent als Països Catalans
zona àrida
Biologia
Geografia
Àrea afectada per un clima caracteritzat per precipitacions escasses o nul·les.
El mot té un sentit purament climàtic, i per això és més adequat que la paraula “desert”, que alludeix, en principi, a una àrea ocupada per un escàs nombre d’homes o d’éssers vius, sigui quina sigui la causa d’aquesta despoblació La menor o major aridesa és funció no solament de la quantitat de pluja, sinó també de la intensitat de l’evaporació aquesta última és en relació amb les temperatures Per això hom ha establert, entre els índexs climàtics, uns índexs pròpiament xerotèrmics, com els de Martonne, que posen en relació els de pluges anuals o mensuals amb els de temperatura Altres autors,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina