Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocel·lulars, holocàrpics (és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció). Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèl·lules dels vegetals que parasiten; no obstant això, les cèl·lules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa. Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals (Plasmodiophorales), i en una sola família, la de les plasmodioforàcies (Plasmodiophoraceae), amb els gèneres Plasmodiophora i Spongospora, que comprenen les espècies més conegudes, pel fet d’ésser perjudicials per a l’agricultura; Polymyxa, que si bé no produeix danys gaire importants, actua com a vector de virus als cereals; i Tetramyxa, Octomyxa, i Sorosphaera, entre molts d’altres.
Cicle vital dels plasmodioforomicots en l’exemple concret de l’agent causal de l’hèrnia de la col, Plasmodiophora brassicae. 1 Espora hivernant, 2 germinació de l’espora, 3 cèl·lula flagel·lada (zoòspora heteroconta), 4 fixació de la zoòspora sobre un pèl radicular de la planta, 5 penetració (5’ aparell de perforació integrat per un agulló o «stachel», contingut en un tub o «rohr»); 6 protoplast de la zoòspora ja dins el pèl radicular, on forma una mixameba; 7 plasmodi primari, dotat d’una gran capacitat de moviment; 8 pèl radical amb plasmodis haploides (8a-8d procés de formació dels gàmetes: 8a plasmodi haploide, 8b gametangis, 8c gametangi aïllat, 8d diferenciació dels gàmetes); 9 gàmetes abandonant el pèl radicular, 10 copulació dels gàmetes, 11 plasmogàmia, 12 cariogàmia (que origina el zigot), 13 plasmodi diploide, 14 deformacions causades a l’arrel de la col per la presència dels plasmodis diploides al seu parènquima, 15 plasmodi fragmentat en esporangis d’estiu (amb 4-8 nuclis), 16 cèl·lula hoste plena d’espores de resistència; M divisió meiòtica. Hom ha indicat en color blanc les fases haploides, i en taronja, les diploides.
Francesc Xavier Yuste, a partir d’originals de J. S. Karling
L’únic representat d’aquesta família detectat als Països Catalans és Plasmodiophora brassicae, que pot créixer sobre una àmplia gamma de plantes: gairebé totes les crucíferes, tant les cultivades com les espontànies. La malaltia que provoca en la col es coneix com a hèrnia de la col. Produeix zoòspores heterocontes (amb flagels desiguals), que es formen a partir d’espores hivernants. En arribar a l’epidermis de rels o tiges subterrànies d’una planta que n’és susceptible, les zoòspores perden els flagels i hi penetren, utilitzant un complicat mecanisme de perforació. Un cop dins, el nucli comença a dividir-se, i forma un plasmodi plurinucleat endocel·lular, que es pot dividir juntament amb la cèl·lula parasitada o pot emigrar a les cèl·lules pròximes mitjançant moviments ameboides. Tant les cèl·lules parasitades com les properes s’hipertrofien i, com a conseqüència, s’origina una deformació irregular dels òrgans afectats. En madurar, el plasmodi es fragmenta en tantes parts arrodonides com nuclis contenia i cadascuna es divideix de nou diverses vegades i se separa de les altres per una fina paret; així es converteix en un esporangi d’estiu, capaç d’alliberar noves zoòspores que, en nedar per la pel·lícula d’aigua que recobreix les partícules del sòl, poden efectuar noves infeccions, o bé actuar com a gàmetes: unint-se per parelles, formen un zigot amb 4 flagels, que infecta noves plantes, de la mateixa manera que les zoòspores primàries. Un cop dins les cèl·lules de la planta parasitada, el zigot forma un plasmodi que, en madurar, es dividirà en fragments, cadascun amb un nucli, que en aquest cas s’envoltaran amb una membrana gruixuda; d’aquesta manera, cada plasmodi es converteix en una massa d’espores latents o hivernants, haploides, que persistiran en el sòl i repetiran el cicle en els anys successius. Les plantes atacades per la malaltia semblen sanes durant els estadis inicials, i només presenten una reducció de creixement i un pansiment visible de les fulles durant les hores de més sol, però aquest pansiment és reversible durant la nit. Si la infecció es localitza a la base de la tija, podrem observar-hi malformacions verrucoses, de superfície llisa, però si les tallem, per dins presenten un aspecte marbrat, sense cap cavitat interna (que seria característica de les deformacions semblants causades per les larves de Ceuthorrhynchus). L’hèrnia de la col apareix amb freqüència en sòls argilosos humits, amb un contingut hídric superior al 45% de la capacitat de camp. Aquesta malaltia ha estat detectada en moltes ocasions, tant a les comarques lleidatanes com a l’Alt Empordà. Però, ni per la seva difusió ni per la seva incidència és preocupant a Catalunya.
Spongospora subterranea és responsable de la sarna polsosa de la patata, que es manifesta per pústules característiques que s’obren a l’exterior.