Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
falcillot
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels apòdids que pertanyen principalment als gèneres Apus i Chaetura
.
Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres
ciclomotor
Transports
Vehicle lleuger de dues rodes, semblant a una bicicleta, amb pedals o sense, proveït d’un motor d’explosió de dos temps de cilindrada inferior a 50 cm 3
.
L’embragatge pot ser de disc o centrífug, generalment amb canvi de velocitats manual de dues o tres marxes o amb variador continu de velocitat, que s’engega amb els pedals o amb un petit motor elèctric d’engegada, i que per llei no pot exedir la velocitat de 45 km/h sobre el sòl pla Els primers models consistien en una bicicleta a la qual hom acoblava un motor que feia anar una de les rodes, per fricció o mitjançant una cadena, però l’evolució que ha experimentat aquest vehicle l’ha anat convertint en una motocicleta de dimensions reduïdes, adequada per a circulació urbana i per…
reductor de velocitat
Tecnologia
Transmissió que, sense modificar el règim de l’arbre motor, confereix a l’arbre mogut una velocitat inferior a la d’aquell.
Entre les diverses solucions constructives a les diferents necessitats de la relació entre les dues velocitats i de precisió en la reducció, cal destacar la transmissió per corretja sense fi en la qual la diferència de diàmetres entre les dues politges estableix la reducció, com a màxim de 7 a 1, i que és de poca precisió a causa de l’inevitable lliscament de la corretja sobre les politges, l' engranatge i la transmissió per cadena que permeten reduccions fins de 10 a 1 i amb exactitud, i, per a reduccions superiors, cargols sense fi, trens d’engranatges i reductors planetaris…
canvi de marxes

Secció i esquema de funcionament d’un canvi de marxes manual
© Fototeca.cat
Transports
Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre si per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
S'utilitza primordialment com a element de la transmissió en els vehicles automòbils —muntat entre el motor i les rodes— per a adaptar els règims de velocitat més favorables del motor el règim de parell màxim a les variables condicions de resistència a l’avanç amb què el vehicle es troba Aquesta adaptació pot ésser feta de manera gairebé contínua, sense salts canvis de marxa automàtics amb convertidor de parell, amb embragatge hidràulic o amb variador continu de velocitat, o de manera discontínua, amb salts, o sigui amb el pas d’una marxa a una altra canvis de marxa manuals En tot canvi…
supergranulació
Astronomia
Estructura cel·lular distribuïda uniformement sobre la superfície solar.
Les cèllules tenen una grandària mitjana d’uns 30 000 km i el seu moviment és predominantment horitzontal, amb velocitats que oscillen entre els 300 i els 500 m/s L’any 1956, ABHart descobrí l’existència d’aquestes fluctuacions horitzontals, i RBLeighton les fotografià el 1962 utilitzant espectreheliogrames Doppler La component vertical de la velocitat és bastant més petita que la vertical, de 50 a 90 m/s, i la vida mitjana d’un supergrànul és de l’ordre d’1,3 dies Igual que la granulació ordinària, la supergranulació s’interpreta com un reflex en les capes altes de l’atmosfera…
transmodulació
Procés consistent a passar d’una modulació a una altra.
Es produeix en sistemes de modulacions digitals on una part del canal és molt sorollosa, la qual cosa obliga a utilitzar esquemes de modulació robusts davant de sorolls, amb l’inconvenient de tenir una baixa eficiència espectral bit per segon per hertz l’altra part és menys sorollosa, cosa que permet augmentar la velocitat de transmissió Un exemple de transmodulació es dóna en les capçaleres entre la televisió digital per satèllit DVB-S i la televisió digital per cable DVB-C El DVB-S empra una modulació en QPSK, mentre que el DVB-C utilitza una modulació QAM de 64 nivells, la qual permet…
interfície de distribució de dades per fibra òptica
Electrònica i informàtica
Tipus de xarxa de fibra òptica caracteritzada pel mètode d'accés de pas de testimoni i per una disposició física en anell doble.
El tipus bàsic consisteix en dos anells concèntrics de fibra òptica que transmeten dades en sentits oposats, a una velocitat de 100 Mbps, procedents d’altres xarxes de velocitats més baixes, per a les quals fa la funció de backbone Tot i que les FDDI poden atènyer més de 100 km de llargada xarxa d’àrea àmplia o WAN, troben aplicació corrent tant a les xarxes d’àrea metropolitana MAN com a les d’àrea local LAN La necessitat de transmetre la veu per commutació de circuits juntament amb les dades per commutació de paquets ha donat lloc a l’FDDI-II, que té, però, un límit de…
classificació
Química
Operació efectuada per a destriar les partícules sòlides grosses de les més fines, basada en llur diferència de grandària, pes o densitat, a fi d’obtenir agrupacions o classes de partícules iguals.
En la classificació hidràulica hom aprofita la diferent flotabilitat flotació o les velocitats distintes de sedimentació, per gravetat o centrifugació, de les partícules suspeses en un líquid generalment aigua En la caiguda de partícules sòlides en el si d’un líquid hom observa la formació de diferents capes separades de partícules segons llur velocitat de sedimentació, la qual depèn de la grandària, la forma i la natura respectives Hom pot fer la classificació en sec per garbellament, o bé per aeroclassificació En aquest darrer cas se sotmet el sòlid a un corrent d’aire…
magnetró

Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
via fèrria

Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina