Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
FMN
Bioquímica
Èster 5’-fosfòric de la riboflavina o vitamina B2.
És el grup prostètic de molts enzims d’oxidoreducció, com les flavoproteïnes La base nitrogenada del FMN és la 6,7,-dimetilisoalloxazina, que conté l’anell d’isoalloxazina susceptible d’oxidoreducció reversible, el qual fa el FMN apte per al transport d’electrons Fou aïllat per Warburg el 1932, i fou caracteritzat per Kuhn el 1935 És sintetitzat a partir de la riboflavina i l’ATP
acetilcisteïna
Farmàcia
Química
Amida formada per l’àcid acètic i la L-cisteïna.
Denominada de forma abreujada, NAC S’utilitza principalment com a agent mucolític ja que trenca els ponts disulfur de les glicoproteïnes del moc i permet la seva eliminació més ràpida També es fa servir com a complement ja que l’acetilcisteïna es metabolitza ràpidament a l’organisme i produeix glutatió, un agent reductor, que protegeix l’organisme dels agents oxidants El glutatió també elimina tòxics de l’organisme, entre ells els metabòlits d’alguns fàrmacs Quan es prenen dosis elevades d’acetilcisteïna és recomanable prendre vitamina C per evitar que es formin quantitats…
crudivorisme
Alimentació
Sistema o règim d’alimentació que exclou, en major o menor mesura, la ingestió d’aliments cuits.
La dieta crudívora incorpora verdures, fruites, fruites seques, llavors, cereals germinats i llegums germinades, sempre crus Malgrat que molts seguidors d’aquesta proposta alimentària alternativa són vegans, alguns també incorporen els làctics crus en la seva alimentació Els principals riscos nutricionals d’aquesta dieta són el dèficit de calories, proteïnes i vitamina B12, i aquests seran més grans si també s’exclouen els làctics de l’alimentació També existeixen riscos de toxoinfecció alimentària, pel fet de no sotmetre els aliments al tractament tèrmic que elimina els…
flavona

Flavona
©
Química
Substància incolora aïllada de diverses plantes de la família de les primulàcies.
Té el punt de fusió entre 99-100ºC De la flavona, com també de la isoflavona 3-fenil-4 H -1-benzopiran-4-ona, deriven tota una sèrie de pigments grocs molt difosos entre les plantes, com la quercitrina Alguns pigments d’aquesta mena ja eren emprats a l’edat mitjana per a tenyir i estampar, i encara ho són avui dia Hom ha arribat a aïllar més de 70 flavones les isoflavones són menys nombroses Alguns derivats de les flavones tenen efecte sobre la permeabilitat de les parets capillars vitamina P Entre altres, hom pot esmentar la quercetina, la rutina i l’hesperidina
Controls periòdics al nen
A partir de la primera visita es programen els successius controls mèdics que convé fer al nen La regularitat dels controls pot variar en cada cas, especialment si es detecta algun signe que faci aconsellable de revisar l’infant amb determinada freqüència, per comprovar si té alguna alteració Tenint en compte l’existència de criteris variables, segons el pediatre o el centre sanitari, i sempre dintre d’uns límits raonables, l’habitual és que, si el nen no presenta cap problema que calgui vigilar, es practiqui una visita de control mensual, fins a arribar als set mesos d’edat, perquè en…
raloxifè
Farmàcia
Modulador selectiu de l’acció dels receptors hormonals dels estrògens.
S'uneix als receptors provocant una acció hormonal agonista o antagonista depenent de cada teixit A la matriu té un efecte antiestrogènic Al teixit ossi, en canvi, en unir-se als receptors estrogènics, provoca un efecte hormonal estrogènic, que és útil en la menopausa per a la prevenció de la pèrdua de massa òssia Ha demostrat eficàcia, administrat conjuntament amb calci i vitamina D, en la prevenció de fractures en dones menopàusiques afectades d’osteoporosi important Es creu que a la regió mamària té una acció antagonista i que, per tant, podria tenir un efecte preventiu del…
Sant Climent
Poble
Poble (santclimenters o santclimentins) del municipi de Maó (Menorca), situat 5 km al SE de la ciutat.
Les produccions agrícoles són els cereals, les hortalisses, el farratge i el bestiar boví i porcí El nucli urbà és format per carrers agrupats rectilíniament al voltant de l’església parroquial i la plaça El pariatge de Jaume II de Mallorca disposà el 1303 l’erecció de la capella de Musuptà a la garriga de Musuptà, com a sufragània de Santa Maria de Maó El 1641 es bastí una nova església, reformada al s XVIII El 1818 Sant Climent passà a vicaria, i el 1877 a parròquia El temple actual, de tres naus i estil neogòtic, fou començat el 1889 i acabat el 1950 A la seva demarcació hi ha l’aeroport…
enterotip
Biologia
Classificació d’organismes vius basada en l’ecosistema bacteriològic del microbioma intestinal humà.
En humans s’han identificat tres enterotips característics diferents amb rellevància metabòlica L’enterotip 1 presenta més abundància de bacteris dels gèneres Bacteroides i Parabacteroides, i es caracteritza per aprofitar millor l’energia dels carbohidrats ingerits mitjançant processos de fermentació i per produir una quantitat més elevada de vitamines B7 biotina, B2 riboflavina i C àcid ascòrbic L’enterotip 2 presenta més abundància de Prevotella i Desulfovibrio, els quals actuen sinèrgicament per degradar glicoproteïnes de la mucosa intestinal i produeixen més vitamina B1…
bacallà

Bacallà
Fiver, der Hellseher (cc-by-3.0)
Alimentació
Ictiologia
Peix de la classe dels osteïctis, de l’ordre dels gadiformes, que ateny normalment 1,5 m de llargària, de cos fusiforme i de color bru o d’oliva, amb el dors i els flancs clapats de fosc.
Anatomia i fisiologia Els bacallans tenen tres aletes dorsals i dues d’anals les pelvianes s’insereixen més endavant que les pectorals totes manquen de radis espinosos Tenen nombroses dents petites en ambdues mandíbules de la inferior penja una petita barba sensitiva Són peixos d’aigües fredes i poc salades i viuen en bancs nombrosos a la part nord de l’Atlàntic, sobretot a l’altura de Noruega, Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova, indrets on destaca l’espècie Gadus morhua per la seva abundància Els bacallans fresen cap al final de l’hivern cada femella pon un gran nombre d’ous fins a 9…
Tipus de vitamines
Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina