Resultats de la cerca
Es mostren 862 resultats
Castell de Siurana (Siurana d’Empordà)
Art romànic
L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document…
Comores 2009
Estat
La greu crisi econòmica, la reforma constitucional i les repercussions de la caiguda d'un avió de la companyia aèria Yemenia, en què viatjaven 152 persones, van ser els principals reptes als quals es va enfrontar el president de la Unió de Comores, Mohamed Sambi La crisi econòmica va fer augmentar l'atur i va impedir pagar fins i tot el sou dels funcionaris, que van convocar manifestacions de protesta La reforma constitucional va ser aprovada en referèndum al maig El nou text allarga el mandat presidencial de quatre a cinc anys, retalla els poders dels presidents de les tres illes Anjouan,…
circumcisió
Història
Excisió total (si és parcial hom l’anomena incisió) del prepuci.
Ultra com a terapèutica contra la fimosi, ha estat practicada gairebé universalment a excepció dels pobles indoeuropeus, mongòlics i pocs altres en un sentit socioritual Ha revestit una importància especial com a manifestació religiosa entre els jueus i els musulmans Aquests, bé que no era prescrita per l’Alcorà, l’estengueren amb la islamització L’origen d’aquesta pràctica és desconegut, però cal pensar que es remunta a èpoques molt remotes Entre els jueus, probablement fou per causa de l’influx dels egipcis De seguida fou interpretada com a senyal d’aliança i com a distintiu envers altres…
Ivan Sergejevič Turgenev
Ivan Sergejevič Turgenev
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els…
lusità | lusitana
Història
Individu d’un poble preromà que ocupà la zona occidental de la Meseta, a la península Ibèrica, des del Duero fins al Guadiana, i una gran part de l’actual Extremadura i que donà nom a la província romana de la Lusitània.
Considerat el principal grup ètnic i històric de Portugal, uns autors creuen que els lusitans són d’origen cèltic, mentre que uns altres els consideren ibèrics Segons les teories recents, sembla que es tracta d’un poble autòcton amb aportacions indoeuropees, però amb un clar predomini ibèric preindoeuropeu La seva constitució com a poble es pot datar del segle III aC, que apareixen com a mercenaris dels cartaginesos El 190 aC començaren la lluita contra els romans i intentaren l’ocupació de territoris veïns El seu capitost més cèlebre fou Viriat, que aconseguí importants victòries sobre els…
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els…
Murla
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall de Pop, entre les serres prebètiques valencianes per on corre el riu de Gorgos.
El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881 caps de bestiar…
cosac | cosaca
Etnografia
Història
Individu nòmada d’un poble que habita algunes regions d’Ucraïna, Rússia i Polònia.
D’origen tàrtar, els cosacs aparegueren als territoris eslaus vers el s XV Eren grups formats per desertors fugitius, serfs i descontents amb el govern del país Organitzats en tropes de cavallers, guiats per atamans , vivien de la caça, l’agricultura, la pesca o el saqueig En acabar el s XVI ja n'hi havia grups ben caracteritzats Els més importants foren els del Don i els del Dnièper Gaudien d’una total independència i servien de base per a totes les revoltes contra Polònia, provocades per la política religiosa dels reis polonesos Els cosacs del Don lluitaren sobretot contra els…
Castell de Vilaplana (la Baronia de Rialb)
Art romànic
La primera referència sobre el lloc de Vilaplana és de l’any 1041, quan se celebrà un judici en presència de la comtessa Constança i del seu fill Ermengol III, comte d’Urgell, sobre l’alou de Vilaplana que els germans Ramon, Geribert, Rodlan i Arnau reclamaven al seu germanastre Guitard El castell de Vilaplana apareix l’any 1042 1044 com a afrontado de ponent del castell de la Clua, que Amaltruda, germana del bisbe d’Urgell i vescomte d’Osona Eribau, i els seus fills Ramon, Eribau i Arnau van donar a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’any 1045 el bisbe Guillem d’Urgell i la canònica…
saintsimonisme
Filosofia
Sociologia
Doctrina i moviment instituïts pels seguidors de Saint-Simon, després de la seva mort i basant-se en les seves darreres obres, els quals pretenien fundar una religió secular de la societat.
En foren adeptes més destacats ORodríguez, BPEnfantin i Saint-Amand Bazard El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials patrons i obrers, hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina