Resultats de la cerca
Es mostren 730 resultats
Felip I de França
Història
Rei de França (1060-1108).
Fill d’Enric I i d’Anna de Kíev Malgrat el seu títol de Rex francorum , el seu poder fou encara nominal fora dels dominis de la corona Volgué controlar el comtat de Flandes mitjançant el seu candidat Arnulf III, però fou derrotat 1071 per Robert I el Frisó Intrigà, així mateix, contra Guillem I d’Anglaterra, amb l’ajut del fill d’aquest, Robert II de Normandia 1078 Pel seu matrimoni illícit amb Bertrada de Montfort 1092 fou excomunicat 1095, però més tard li fou aixecada la condemna 1105 Amplià els patrimonis de la corona amb el Gatinès 1068, el Vexin 1082 i el vescomtat de…
Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya, l’Ardit
© Fototeca.cat
Història
Duc de Borgonya (1363-1404) i comte d’Artois, Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel (1384-1404) i de Charolais (1390-1404).
Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder
il·luminació
Teatre
Art i tècnica d’il·luminar un espai escènic.
Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els…
Roger Bernat I de Foix
Història
Comte de Foix (1149-88).
Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons sembla, a usar l’escut heràldic del seu…
ethos
Música
Caràcter, marca aspectual, costum.
Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir…
Isabel de Parma
Història
Reina d’Espanya i duquessa de Parma i de Piacenza.
Filla dels prínceps Eduard de Parma i Dorotea Sofia del Palatinat, es casà 1714 amb Felip V d’Espanya i aconseguí l’ascens d’Alberoni, decidida a enfrontar-se al predomini austríac a Itàlia, a fi d’obtenir-ne estats per als seus fills Parma i Piacenza 1731 i Nàpols i Sicília 1734 per al primogènit Carles i, posteriorment 1748, Parma, Piacenza i Guastalla per a Felip Volgué mantenir la seva gran influència durant el regnat de Ferran VI d’Espanya, però aquest la desterrà a La Granja 1747 Fou nomenada regent 1759 fins a l’arribada des de Nàpols del seu fill Carles Carles III d’…
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…
Ernst Moritz Arndt
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit ‘Esperit del temps’, 1806-18 i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche ‘Cançons per a alemanys’, 1813 el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat 1821-40 pel seu liberalisme Membre del primer parlament alemany 1848, es…
Arnaldo da Brescia
Cristianisme
Canonge augustinià.
Deixeble d’Abelard a París, fou condemnat amb ell al sínode de Sens 1140 per les seves doctrines sobre la relació entre la santedat del ministre i la validesa del ministeri Anteriorment 1139, el segon concili del Laterà l’havia condemnat per les seves prèdiques contra el domini temporal i les possessions eclesiàstiques El 1147 es posà al capdavant de la revolta ciutadana de Roma contra el papa i volgué establir-hi una nova república romana de la qual ell havia d’ésser el tribú La pau firmada entre el papa i l’emperador Frederic Barba-roja el 1153 assenyalà la fi d’Arnaldo, que…
imperialisme
Història
Política
Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.
Referit, de primer a l’expansió territorial, el terme fou aplicat, amb l’inici de la industrialització, a la política econòmica expansionista Així, al segle XIX l’imperialisme es manifestà a Anglaterra, quan, per tal de mantenir la primacia econòmica, hom volgué accentuar els lligams entre la metròpolis i les colònies amb un rigorós sistema proteccionista que garantís, amb mercats actius de consum, el progrés de la producció Un imperialisme economicopolític és també a la base del colonialisme alemany i de l’expansió en el continent americà per part dels EUA Hom parla modernament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina