Resultats de la cerca
Es mostren 2097 resultats
Joan Subias i Galter
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la…
Alexandre Ramos i Folqués
Historiografia catalana
Arqueòleg noucentista, advocat i director de l’Arxiu Històric d’Elx.
Propietari del terreny de l’Alcúdia, dedicà bona part de la seva vida a realitzar des del 1940 excavacions arqueològiques en el jaciment, solar de l’antiga ciutat ibèrica i romana d’ Illici Organitzà la celebració, a Elx, del IV Congreso Arqueológico del Sudeste Español 1948 Des del 1971 realitzà un seguit de publicacions monogràfiques sobre temes locals on donà a conèixer documentació i materials preparats parcialment pel seu predecessor en l’arxiu, Pere Ibarra i Ruiz Fou corresponent de la RAH de Madrid i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona Els seus estudis…
Felip G. Perles i Martí
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Fou cronista de la ciutat, president de la Societat Valenciana d’Heràldica i Genealogia i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles La seva producció historiogràfica tingué un caràcter divulgatiu L’objecte de la seva activitat fou molt divers els clàssics valencians del s XV, el patrimoni artístic saforenc, l’elaboració d’estudis genealògics i heràldics i de rutes turístiques i l’edició de llibres, carpetes iconogràfiques i medalles commemoratives El seu fons personal es troba dipositat a l’Arxiu Municipal de Gandia Entre la seva obra destaquen els llibres…
Bernat Mundina i Milallave
Historiografia catalana
Pintor.
Després d’iniciar la seva formació amb Oliet, aleshores resident a Onda, cursà estudis artístics en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on també exercí la docència 1861-68, dedicació professional que més tard continuà a l’institut d’ensenyament mitjà de Castelló En aquesta darrera ciutat participà activament en els diversos moviments socials i culturals, i obrí una acadèmia d’arts on es formaren la major part dels artistes castellonencs del darrer terç del s XIX És autor d’un tractat sobre dibuix i d’un estudi sobre la imatge del Salvador d’Onda, però…
Kurt Redel
Música
Flautista i director d’orquestra alemany.
Es matriculà a la Hochschule für Musik de Breslau, on estudià flauta, direcció i composició El 1938 inicià la seva carrera com a solista al mateix temps que començà a fer classes al Mozarteum de Salzburg El 1941 fou contractat com a membre de l’orquestra de l’Òpera de Munic Acabada la guerra, fou professor de la Nordwestdeutsche Akademie de Detmold fins el 1953 A partir del 1950 començà a actuar regularment fora d’Alemanya El 1953 fundà l’Orquestra Pro Arte a Munic, amb la qual feu gires arreu del món També fundà el Festival de Pasqua de Lorda, que dirigí durant vint anys, i fou director…
Banda Municipal de València
Música
Banda de música de l’Ajuntament de València, fundada el 1903 per iniciativa de Vicente Ávalos.
Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes formades des…
Lluïsa Vilaseca i Borràs
Paleontologia
Prehistòria
Història
Historiadora i arqueòloga.
Filla del metge i prehistoriador Salvador Vilaseca Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1946 i doctorada 1968 per la Universitat Complutense de Madrid en història Fou directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus 1950-54 i 1975-84, del Museu Arqueològic de Girona 1955-57 i del Museu Arqueològic de Tarragona 1975-84 Treballà també al Museu Arqueològic de Barcelona des del 1957 fins a la seva jubilació, a excepció del període 1975-80, centre del que fou nomenada directora el 1984 Fou vocal de la Junta Superior de Museus de la Direcció General de Belles Arts, Arxius i…
Armando Manzanero
Música
Cantant de boleros i productor musical mexicà.
D’origen maia, rebé la primera influència musical del seu pare, fundador de l’orquesta típica Yucalpetén Inicià estudis de música a l’escola de belles arts de la seva ciutat natal, que completà a Ciutat de Mèxic De vocació precoç, compongué la primera cançó als quinze anys, i el 1951 es professionalitzà com a pianista acompanyant cantants com Pedro Vargas o Olga Guillot El 1957 fou contractat com a director de la branca mexicana de CBS International i el 1959 publicà el seu primer disc, Mi primera grabación Amb la cançó Voy a apagar la luz , aconseguí el seu primer gran èxit, al…
Pierre Lemaitre
Literatura francesa
Escriptor francès.
Psicòleg de formació, com a mestre d’adults impartí literatura i cultura general a bibliotecaris No es dedicà plenament a l’escriptura fins passada la cinquantena, quan publicà la seva primera novella policíaca, Travail soigné 2006, premi a la primera novella del Festival de Cognac, primera de les obres de la sèrie protagonitzada per l’inspector Camille Verhœven, i que continuà amb Alex 2011, Rosy & John, o Les Grands Moyens 2011 i Sacrifices 2012 També és autor de la trilogia ambientada en el període d’entreguerres Les Enfants du désastre , formada per Au revoir là-haut 2013, premi…
Rigalt
Família d’artistes de Barcelona.
Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina