Resultats de la cerca

L’antiga parròquia de Sant Pere de Llastanosa es troba a l’actual mas de Sant Pere, al límit de ponent del terme i en el camí de Roda a Güel, que segueix la capçalera del barranc de Garbison, afluent per la dreta del de Santa Creu, sota el tossal de les Piles Trobem documentada aquesta església força antigament L’any 988 el prevere Altemir, el seu fundador, invità el bisbe Eimeric a consagrar-la i la dotà amb ornament i llibres litúrgics i diversos béns immobles, cosa que també imitaren altres fidels L’any 1092 el bisbe Ramon Dalmau traspassà a Sant Vicenç de Roda les quartes episcopals de…

La caseria de Cancer 462 m d’altitud és a migdia de Graus, dominant l’antiga ribera de l’Éssera, per l’esquerra S’hi arriba per l’antic camí de Graus a Aguilaniu Probablement el nom de Cancerh conserva en la seva arrel el fet d’haver estat un antic castell L’any 1085, en l’organització del castell de Graus, l’abat Ponç de Sant Victorià d’Assan concedí a Vidal Garcés de Cavallera, pregat pel rei Sanç Ramírez, “ illo Castello qui est exiente de Valle Magna ” en heretat i en propi alou, a més d’unes hisendes al castell de Graus, i establí com a termenals d’aquest nou castell des de l’Espluga…

El primer personatge de què hom té notícia és Galí de Santmartí mort abans del 994, magnat del comte Ramon BorrellI de Barcelona, que el nomenà governador de les fronteres del Penedès i vicari del castell de Sant Martí Sarroca, que possiblement havia conquerit als musulmans Repoblà aquella contrada, cosa que continuà el seu fill Guillem I de Santmartí mort el 1010, que morí en l’expedició comtal a Còrdova La seva hereva fou Dispòsia de Santmartí morta abans del 1032, filla seva, primera muller del magnat Mir Geribert , senyor d’Olèrdola, la qual feu hereu llur fill, Guillem II de Santmartí ,…

L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112 Bertran i Ermessèn…

Del castell del poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, hom té coneixement des del segle XII Segons Ceferí Rocafort, el terme ja apareix documentat des del 1118 Dos anys més tard el terme de Fonolleres apareix com a afrontació de migdia del terme del castell del Canós D’aquesta fortalesa sorgí una família de petits nobles o castlans cognomenada Fonolleres Així, ja el 1147, Pere Bernat de Fonolleres signà una concòrdia amb Pere Hug de Sedó sobre la possessió d’unes corts davant dels testimonis Berenguer Dalmau de Cervera, Ramon de Montlleó i Mir Guillem de Curullada El 1185 consta…

No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173…

Els membres més antics dels quals hom té documentació són Ramon Guillem de Boixadors 1123, Guillem de Boixadors , senyor del castell de Boixadors 1124, que rebé terrenys pròxims a la parròquia de Sant Joan després de la conquesta de Lleida 1149, Berenguer de Boixadors , que participà en la conquesta de Lleida 1149 i fou jutge en un plet entre el rei Alfons el Cast i Pere de Lluçà 1180, i el seu germà Ramon de Boixadors , senyor de Boixadors, a qui Ramon Berenguer IV encomanà Tarrés per a repoblar i defensar la zona de les Garrigues 1149 i a qui Ponç de Cervera, també amb la mateixa finalitat…

Situació Un detall de les ruïnes de la domus, de la qual encara és visible un interessant aparell M Anglada L’antiga domus del Pi, o Puig de Sau, es troba al cim d’un turó, al peu del cingle de Tavertet, al nord de l’església de Sant Romà de Sau, inundada per les aigües del pantà La domus figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 50,6 —y 47,7 31 tdg 506477 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic al pantà de Sau Un cop passada la presa, cal seguir i anar cap a l’hostal de la Riba, fins arribar a uns coberts del Club…

Església parroquial del poble de la Régola, que és situat a uns 3 km de la vila d’Àger, en direcció a Tremp La primera referència sobre la parròquia de Sant Julià de la Régola apareix l’any 1040 Es tracta del testament d’un tal Guillem, el qual deixà a Sant Pere d’Àger l’alou de vila Radulpho —no localitzat encara—, la meitat d’un molí i unes vinyes que afirma tenir “ in parrochia Sancti luliani ad ipsa surba ” Al seu senyor Pere li deixa la seva pròpia casa situada in vicho El segon document data del 1049 i és molt més interessant es tracta d’una carta de franqueses que Arnau…

Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…